2016

Cota Zero Revista D Arqueologia I Ciencia, 1994

Revista Catalana De Dret Public, 2009

Los derechos fundamentales sociales y el derecho a una vivienda como derechos funcionales...

2016

Temps d'Educació, 1999

2009

Perspectiva del tema II. L'Estat social com a garantia funcional de la llibertat en condicions d'igualtat 1. Les insuficiències de la perspectiva tradicional del principi de l'Estat social 2. L'Estat social com a principi constitucional amb contingut normatiu concret 3. L'Estat social al servei de la llibertat i la prosperitat III. Els drets fonamentals socials com a garantia de la llibertat 1. Les apories dels drets fonamentals socials entesos en sentit tradicional 2. Els drets fonamentals socials al servei de la generació d'unes condicions de vida que garanteixin la llibertat funcional individual IV. El dret a un habitatge digne 1. Configuració constitucional com a dret de llibertat funcional 2. Límits constitucionals del dret a l'habitatge: la seva efectivitat sota la premissa de la reserva del possible i al servei de la llibertat

Temps D Educacio, 1999

Monografías CIDOB nº. 77, 2020

En els darrers deu anys, les sol·licituds de protecció internacional han augmentat de manera exponencial tant a Espanya, on han passat de 3.005 el 2009 a 117.795 el 2019, com a Catalunya, on s’ha passat de 214 sol·licituds a 13.270 en el mateix període. Aquest increment, així com la falta de previsió per part de l’administració, han portat a endarreriments importants en els procediments d’asil i, sovint, al col·lapse del Sistema d’Acollida i Integració. En aquest context, l’encariment dels preus del lloguer i la doble discriminació que pateixen les persones sol·licitants (per origen, però també per causa de la seva precarietat legal) han convertit l’habitatge en un dels principals obstacles per a la seva acollida, i han contribuït a la generació de dinàmiques de segregació residencial i exclusió social. A partir de les dades obtingudes amb l’Enquesta CASASIL 2019, aquesta Monografia CIDOB explora la situació residencial de les persones sol·licitants i beneficiàries de protecció internacional a Catalunya, amb especial èmfasi en les trajectòries d’inserció residencial i les condicions actuals d’habitatge. L’objectiu principal del volum és, doncs, oferir dades que permetin identificar quins són els factors i actors que faciliten o dificulten l’accés a l’habitatge d’aquest col·lectiu, i que serveixin de base per a la formulació de polítiques i programes específics en aquest àmbit.

Revista Catalana de Dret Públic, 2016

La intervencio publica en l´anomenada “economia col·laborativa” es un desafiament present a les actuals agendes de governs i administracions. I es un desafiament perque aquest nou model de mercat -caracteritzat a grans trets per potenciar l’intercanvi entre particulars de bens i/o serveis infrautilitzats mitjancant plataformes basades en l’us de la tecnologia-, te un indiscutible caracter disruptiu des dels punts de vista social, economic i tambe juridic, dels quals els poders publics no es poden, per motius obvis, desentendre. L´objectiu d´aquest treball es donar a coneixer com, a Catalunya, el tractament d´aquest fenomen per part de l´Administracio publica, esta potenciant de manera indiscutible la tasca de supervisio de l´Autoritat Catalana de la Competencia (ACCO). Aquest organisme esta jugant un paper essencial davant el repte col·laboratiu, ja que de les seves consideracions depen, en part, la consolidacio d´aquest nou tipus de model de mercat.

dag, 2014

L'article aborda la problemàtica de la custòdia compartida legal dels fills menors d'edat en el postdivorci dins d'un context de creixent diversitat de les pràctiques parentals. S'hi presenta el marc sociojurídic actual existent a Espanya i a Catalunya entorn de la figura jurídica i la pràctica de la custòdia compartida. A més, s'hi analitzen les dades de sentències judicials de nul·litats, separacions i divorcis en referència al període 2007-2012 procedents de l'INE sobre Catalunya i uns altres territoris de l'Estat espanyol. En els resultats, hi destaca l'especificitat de Catalunya en el context de l'Estat espanyol, amb nivells més alts de divorci, consens entre els cònjuges i custòdia compartida. Concloem que el formidable increment de la custòdia compartida es podria explicar per l'adaptació de la pràctica judicial a nous models de coparentalitat en el predivorci. S'hi planteja la necessitat d'avançar en la recerca qualitativa per conèixer l'impacte real de la custòdia compartida en la vida quotidiana dels nens i els seus progenitors, perquè interpretem que, en la pràctica, aquesta figura jurídica conté i amaga acords ben diversos i crea escenaris molt complexos en el postdivorci. Paraules clau: divorci; coparentalitat; custòdia compartida; gènere; infància.