ARQ'uatro, S.C.P.

ROMVLA 11, 2012

In this paper we update the knowledge of Roman rural establishments in territory belonging to the city of Carmona. The analysis of current data shows, on one hand, that the settlement pattern is debtor of previous stages and, on the other hand, there was an intensive and well-articulated colonization throughout the territory. The analysis takes into account the road network as an important element in the spatial organization, as well as, the different landscapes of Carmona’s ager that determine different farming models.

Arqueología y Territorio Nº 8 (pp. 145-155), 2011

En el presente artículo se pretende demostrar la existencia de una parcelación rural romana en el territorio de Carmona, ya que desde los años 70, varios han sido los autores que han abogado por la existencia o no de la misma. Aplicando una metodología muy precisa, con uso de SIG, se pretende comprobar si las alineaciones detectadas en los alrededores de esta ciudad corresponden o no a divisiones romanas del terreno.

Partiendo de la capacidad informativa de las fuentes disponibles, en este trabajo introductorio trata­ mos algunos argumentos significativos de la dinámica histórica experim entada por Carmona en época romana. La historia de ésta estuvo condicionada por su ubicación central en la Baja Andalucía, por las condiciones de visibilidad y fácil defensa de la meseta sobre la que se asentó la ciudad y por la idónea complementariedad económica y funcional de los diversos ambientes que componían el vasto territorio de Carmona. Junto a la dinámica histórica estudiarnos los procesos de aculturación, las transformaciones en la vida ciudadana y su reflejo urbanístico, así como las relaciones campo-ciudad. With the help of the information provided by the available sources we study in this introductory article some of the factors that conditioned the historical evolution of Carm ona in Román times. The most important of those factors were Carmona's central location within lower Andalusia, on a plateau offering both a wide range of visibility and was easy to defend, and the great variety of landscapes to be found in her vast territory which complement each other economically and functionally. Apart from the historical evolution we investígate the processes of aceulturation, the transformaron in the life of the city and its reflection in Carmona's urbanism as well the relations between city and country.

Editor CARMONA ROMANA 2ª Edición Volumen I © SECRETARIADO DE PUBLICACIONES DE LA UNIVERSIDAD DE SEVILLA 2012 Porvenir, 27 -41013 Sevilla Tfnos. 954 487 447, 954 487 451; Fax 954 487 443 Correo electrónico: secpub4@us.es Web: http://www.publius.us.es © EXCMO. AYUNTAMIENTO DE CARMONA 2012 © Antonio Caballos Rufino (ed. científico) 2012 © Por los textos, sus autores 2012 Impreso en papel ecológico Impreso en España -Printed in Spain ISBN de la obra completa: 978-84-472-1282-8 ISBN del Volumen

Paper to be presented at the International Conference: "Las Villas ROmanas Bajoimperiales de Hispania", Palencia, del 15-17 de noviembre de 2018

1 Este trabajo se inserta dentro de una línea de investigación sobre el ager carthaginensis, dirigida por el Dr. S. F. Ramallo Asensio. 2 En este sentido se ha planteado que buena parte de las comarcas interiores más alejadas de la ciudad formaran parte del ager arcifinius de la colonia (Ramallo, 2003, 304). 3 Sobre este papel de la ciudad uide Abad, 2003, 118. 1. Introducción Nuestra información sobre el poblamiento rural en el territorio más inmediato a Carthago Noua, procede en su mayor parte de hallazgos aislados, de prospecciones de carácter selectivo, o bien responde a las numerosas intervenciones que con carácter preventivo, se vienen realizando desde finales de la década de los años ochenta. El presente trabajo trata de analizar esa abundante y heterogénea documentación, con el fin de obtener una base desde la que poder plantear unos esquemas básicos sobre la organización del medio rural a lo largo de ese amplio periodo de tiempo, que se inicia con la conquista romana y culmina con el asalto y destrucción de la ciudad por las tropas visigodas. Las notables dimensiones de la comarca y el elevado número de yacimientos existentes, nos ha hecho centrar el estudio en el territorio más inmediato a la ciudad, que se corresponde con el extremo meridional de la comarca del Campo de Cartagena 1 , aunque haremos alusiones continuas a otros yacimientos situados en el resto de la comarca e incluso fuera de ella.

En este trabajo se presentan los diferentes factores que influyeron en la formación del entramado de explotaciones tipo villa en torno a la civitas de Cara. Se han puesto en relación los ríos como ejes de comunicación, las calzadas, la propia ciudad y el emplazamiento de las villas. Palabras Clave: Villae, civitas de Cara, ríos, vías, relieve, población rural.

Since 2005, archaeological excavations are led by the Université catholique de Louvain on the villa site in Aiano-Torraccia di Chiusi (Siena), an example of the wealthy rural residences of late-antique aristocracy in Central Italy, dating from the 3rd/4th c. to the 7th c. A.D. Compared to other villas in Tuscany, Latium and Umbria, the case of Aiano, otherwise peculiar, has a similar development between the 5th and the 7th c. A.D.: that is, implantation of workshops to the detriment of the residential structures, and eventually humble occupation and gradual abandonment.

E n el present article pretenem fer un repàs a l'evolució de l'ocupació romana del territori que, geogràicament, correspon sobretot a l'actual comarca del Pla de l'Estany. L'àmbit de treball s'estén, però, per la banda nord, ins a la zona de Besalú i el riu Fluvià, és a dir, a la comarca de la Garrotxa mentre que, per la banda sud, el límit serà el pla a l'entorn de l'antiga Gerunda romana, atès que aquesta ciutat era el referent urbà més pròxim i important. D'entrada, hem d'advertir que el coneixement d'aquesta àrea d'estudi és força desigual, no tant per les seves particulars característiques geogràiques com pel fet que l'activitat arqueològica s'ha centrat més en unes zones que en altres. Comptem, d'una banda, amb un nombre considerable de notícies sobre troballes de materials i objectes recollits al llarg de molts anys, alguns dipositats als museus o d'altres referits en publicacions de caràcter local. La major part d'aquestes informacions es troben recollides en la Carta Arqueològica de les comarques de Girona (Nolla/Casas 1984) on, a més de l'inventari detallat de jaciments, es tracen també les pautes principals de l'evolució del poblament d'època romana. Amb posterioritat a la seva edició s'han realitzat, per part del Servei d'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya, noves cartes arqueològiques d'algunes comarques que ens ajudaran a completar els diversos mapes de distribució. Més consistents són les dades proporcionades per les diferents excavacions arqueològiques, ja sigui de projectes de recerca amb certa continuïtat o d'excavacions d'urgència. Per raons de coneixença directa, desenvoluparem de forma més detallada els treballs realitzats a la vil·la de Vilauba (Pla de l'Estany) i al seu entorn. Una de les prioritats d'aquest projecte ha estat, des dels seus inicis, intentar contextualitzar la seqüència obtinguda dins un marc històrico-geogràic més ampli (Castanyer/Tremoleda 1999, 31-34). La voluntat d'estudiar aquest jaciment dins d'un marc microregional es va materialitzar en diverses campanyes de prospecció encaminades, primer, a conèixer la vall on se situava la vil·la i, més endavant, a confeccionar una carta més detallada dels jaciments d'època romana de la comarca (Jones et al. 1984, 460-464; Tremoleda/Roure/Castanyer 1987, 121-145; Castanyer/ Tremoleda 1991, 87-91). Aquesta vocació territorial s'ha intentat mantenir,