I després de la guerra, què?. Conferències de l'arxiu, nº4, 2022

L’exili republicà a França del 39 viu el seu episodi més tràgic amb els refugiats capturats per l’exèrcit alemany el juny de 1940 i la seva deportació al camp nazi de Mauthausen. Tres cassanencs hi són deportats a principis de 1941. Tots tres hi moren a finals d’any. Un altre cassanenc serà capturat més tard i emprat com a mà d’obra esclava al III Reich. I un darrer, Soler i Artau, resistent, serà arrestat per la Gestapo i deportat a Neuengamme. Sobreviu, però l’exili esdevé permanent.

La Vall de Verç, 2021

Està prevista la futura col·locació a Sant Just Desvern d’una Stolpersteine, la llamborda commemorativa dedicada a retre homenatge a totes les víctimes del nazisme, en record de Francisco Casares Rodríguez, un discret veí de Sant Just que amb la seva bonhomia s’havia guanyat l’afecte i el respecte de tots els seus conveïns, els quals poc es podien figurar la tremenda història que hi havia al darrera d’aquell temps en el qual encara no vivia entre ells.

2008

ESTUDIS L*any 1939 marxaren a rexili nombrosos mataronins. Alguns per molt de temps, altres per sempre. En molts casos fins a la fi de la Dictadura. Josep Xaubet I Vilanova, historiador, analitza tot seguit algunes característiques de l'exili dels mataronins. Tols els catalans han d'ésser uns, sense diferències, per a treballar plegats per un mateix sentiment patriòtic. Catalunya sotmesa, el seu idioma sense territori, els seus valors culturals i polítics perseguits o a l'exili... Davant d'això, tots uns i amb una sola obsessió, amb una sola voluntat tenaç i continuada, que lé un nom: Catalunya! Lluís Companys

Presència, 2004

El relat de Georges Tassani, de 81 anys i de Lió, un supervivent de la barbàrie nazi, que va patir en set camps de concentració.

2024

Els dies 23 i 24 de gener de 1939 van ser dos dies terribles a Martorell marcats per les explosions, la por i la mort. En aquelles dues dates es produïa la retirada republicana de Martorell i la voladura de ponts d'aquest bàndol per dificultar l'avenç de l'exèrcit franquista. El 23 de gener va estar protagonitzat en gran mesura per l'atac de l'aviació alemanya a la vila. El 24, per la destrucció de vies de comunicació. La cronologia dels fets està prou ben explicada en una informació publicada per la Diputació de Barcelona 1 que seguim molt de prop. És una informació elaborada per personal del Museu Municipal de Martorell amb l'assessorament de Jordi Amigó i Barbeta. 2 En un dia ple d'esclafits i detonacions, a primera hora del matí del 23 de gener de 1939, les tropes republicanes van volar els ponts del Carrilet i de l'MSA 3. Cap a les nou, uns avions van bombardejar per primer cop el nucli antic de Martorell. No seria pas l'últim. Què fer en cas de bombardeig Davant d'un avís de perill aeri, anunciat per la sirena del Sindicat Vitícola amb una xiulada llarga, la població martorellenca podia protegir-se de diferents maneres. Una era aixoplugar-se als diferents refugis. La segona era fugir del nucli urbà i cercar recer en balmes o barraques de vinya de la muntanya. Això és que va fer, per exemple, la família del nen d'11 anys Jaume Vidal. 4 Arran dels bombardejos de ciutats catalanes com Sabadell, Terrassa o Granollers, i especialment els de Barcelona entre el 16 i 18 de març de 1938, que van 4 Conversa amb Ramon Benavente, gendre de Jaume Vidal [22.08.2024]. 3 Companyia dels Ferrocarrils de Madrid a Saragossa i Alacant (MSA, MZA en les seves sigles en castellà). El 1941 va ser nacionalitzada i els seus 3670 kilomètres de línia van passar a formar part de RENFE. 2 Agraeixo a l'historiador, especialista en aquest període, la revisió exhaustiva d'aquest article. 1 Setmana del refugi. Martorell 2019. "Una mica d'història". https://www.diba.cat/web/1939-abans-i-despres/-/museu-de-martorell provocar més de 1.000 víctimes, es van comeneçar a crear Juntes de Defensa Passiva a moltes poblacions. L'11 de juliol de 1938 es creà la Junta de defensa de Martorell. 5 Les Juntes de Defensa Passiva tenien com a objectiu la creació d'infraestructures i la formació d'equips humans per protegir la població en cas de bombardeig. Un dels primers passos de la Junta martorellenca va ser crear un pla de refugis. Atesa l'escassetat de recursos econòmics, aquests aquests refugis sovint aprofitaven mines d'aigua o fresqueres de cases particulars. El primer i més cèntric de Martorell era el de la plaça de la República, actual plaça de la Vila, que es va començar a construir l'1 d'agost de 1938. Per manca de ciment, paletes i diners, les obres van ser tan lentes que no s'havien acabat encara quan les tropes franquistes van ocupar Martorell. En una placa de pedra de Sant Vicenç fixada a la porta del refugi s'hi pot llegir: "REFUGI ANTIAERI. 1938. ABRIL 1990". El refugi és al subsòl de la plaça i es va descobrir el 1990 durant les obres de pavimentació de la plaça de la Vila. El novembre de 2005 es va instal•lar al costat de la placa esmentada una altra placa de bronze en memòria de les víctimes del bombardeig amb una inscripció: "Que mai més es torni a repetir". Un segon refugi previst era el de la mina de cal Cardellach, conegut com de Cal Granota, que era i és al carrer de Pere Puig, s/n, actualment sota el vial de l'AP-7. El tercer refugi previst era el soterrani de l'antic Convent de Caputxins, baixos de l'actual Museu Municipal Vicenç Ros. El quart, la mina del Pedrenyal, situada al pati del Convent dels Caputxins, al torrent de Rosanes. 6 El cinquè, la mina de cal Bultó. El sisè, la torre de l'Àngel. Aquest i els dos anteriors, al torrent de Rosanes. 7

Revista del Baix Empordà, num. 51, pàgs 103-109. , 2015

En aquest breu estudi posem nom, cognom, cara i ulls als palamosins que van ser internats en el camp de concentració i d’extermini nazi de Mauthausen, un lloc on prop de 8.000 republicans espanyols van patir tortures, humiliacions i on més de 5.000 van defallir fins l’extenuació. Tractem de reconstruir la seva historia, les seves penalitats, amb l’objecte de recordar aquells homes que van ser capaços de fer front a un règim ominós per defensar la seva pròpia dignitat.

La finalitat del present treball és donar a conèixer els modes de vida, cultura, activitats econòmiques, etc. dels mudèjars i moriscos que varen habitar les terres de la Plana de Castelló. Com que es tracta d’un contingut molt ampli que abraça un espectre temporal de gairebé quatre segles (des del segle XIII fins a començaments del segle XVII), ens limitarem pel moment a establir una primera aproximació, esperant de cara al futur poder profunditzar més en l’estudi d’aquest tema tant interessant.

2016

espanolLos objetivos que me planteo son: estudiar la Guerra Civil en el pueblo (Sant Feliu de Pallerols), ver como se aplico la represion franquista, conocer los 4 fusilados, estudiar su proceso y condena, y, finalmente, averiguar por quien fueron denunciados y por que motivo. catalaEls objectius que em plantejo son: estudiar la Guerra Civil al poble (Sant Feliu de Pallerols), veure com es va aplicar la repressio franquista, coneixer els 4 afusellats, estudiar el seu proces i condemna, i, finalment, esbrinar per qui van ser denunciats i per que.

Introducció Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mun-dial (1939-1945), en el que és el major genocidi de la història humana. Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie tot creuant els Pirineus; primer, a través de les duanes i, més tard, travessant, clan-destinament, les muntanyes en unes evasions èpiques. Aquesta exposició s'endinsa, a partir de les his-tòries de vida dels seus protagonistes, en aquest episodi tan desconegut del nostre passat recent en el qual Catalunya tingué un protagonisme destacat.

2008

Coincidint amb el cinquantenarí dels fets, la "Crònica del temps de guerra" examina la vida de cada dia i tot allò que va succeir a Mataró en la segona fase de la guerra civil, la compresa entre els fets de maig de 1937, a Barcelona, i l'esfondrament del front d'Aragó, per l'abril de 1938. Es continuació de la "Crònica dels fets de juliol de 1936, a Mataró", transcrita als FULLS/26, data juliol de 1986. La informació bàsica és també extreta del diari "Llibertat", complementada i ponderada de la mateixa manera, a partir de fonts documentals i orals (1)• CRÒNICA DEL TEMPS DE GUERRA Mataró, maig de 1937-abril de 1938 Dissabte 8 de maig de 1937. El diari "Llibertat" comenta i analitza els fets de maig a Barcelona, la terrible lliçó d'aquests dies. Segons el periòdic, Mataró, on no hi ha hagut cap mena d'enfrontaments, ha. donat novament una mostra del hon sentit que guia a tots els seus ciutadans. Les crítiques, però, són dures per la tan terrible, com tràgica, situació creada en l'ordre moral a la reraguarda. Dilluns 10 de maig de 1937. Instrucció pre-militar obligatòria per a tots els compresos en les lleves de 1937 i 1938. Es fa en els tres camps d'esports de la ciutat, al camp de rilurò (l'actüal del Mataró), el de ía Mataronina (desaparegut, tocant a la ronda d'Alfons X, el Savi, actuals carrers de Mn. Molé i Miquel Alba) i al del Stadium (el del Laietània, al Camí de la Geganta). Dijous 13 de maig. Arriben; i s'instal.len a la Colònia que la Caixa, d'Estalvis de Mataró té a Argentona, una vintena d'infants refugiats. Dissabte 17 de maig. L'alcalde accidental, Ramon Molist, es proposa destruir el retaule major de Santa Maria, que es conservava intacte, sense les imatges. L'acció no prospera, de moment, per l'enèrgica posició de la. Comissió de Monuments de la Generalitat de Catalunya, advertida pels membres del Comitè Local de Salvaguarda. Fins i tot el Cap de Servei de Monuments visitarà Mataró. • L'església,de Santa Maria serveix en aquest moment com a magatzem i oficines de la conselle-r'm i m •' r^.-.f-El retaule major de Santa Maria, sense les imatges (26. d'octubre de 1936). Fotografia: Marià Ribas i Bertran (MASM). ria de Proveïments. Els espais de la nova capella del Sagrament i de l'antiga (avui capella de les Santes) serveixen com a magatzem de queviures. Els recintes dels antics altars laterals són ocupats pels despatxos de les targes de racionament, un per cada districte. .EULLS DEL MUSEU ARXIU DE SANTA MARIA ESTUDIS A finals de mes es destruiran els vitralls i l'orgue vell. Divendres 21 de maig. Des de València, retorna a Mataró Joan Peiró, ministre d'Indústria del govern Largo Caballero, dimitit el dia 18. Al vespre, representació de la sarsuela Marina al teatre Clavé, organitzada pel Sindicat Únic d'Espectacles Públics a profit del Socors Roig Internacional. Hi actuen Hipòlit Lazaro, Maria Espinalt, Josep Carbonell i Manuel Gas, sota la direcció del mestre Josep Sabater. Dissabte 22 de maig. En un acte organitzat pel P.S.U.C, Caritat Mercader parla sobre Els deures de la dona en els moments actuals a la Casa del Poble (situada a l'actual plaça de les Tereses, va ésser enderrocada per a bastir-hi l'edifici dels Sindicats Verticals, avui seu de la U.G.T. i del P.S.C). Impremta Minerva anuncia la venda de tires de paper gomat per a protegir vidres. Dissabte 29 de maig. Reducció de l'horari de subministrament de gas ciutat a la població. Matí de 7 a 8, migdia de 2/4 de 12 a 2/4 de 2 i vespre de 2/4 de 8 a 2/4 de 9. Diumenge 30 de maig. Davant Malgrat és torpedinat i enfonsat el vaixell Ciudad de Barcelona. Procedia de Marsella. Portava entre passatgers i tripulació unes duescentes vuitanta persones. La Creu Roja de Mataró i la Mutuahtat l'Aliança col•laboren en l'assistència dels ferits. En el fet desapareixen una cinquantena de persones. Dimarts 2 de juny. Ple municipal per a la reorganització de l'Ajuntàmèht.