Joan Fuster: llengua i estil (M. Pérez Saldanya ed), 2008

Estilística de l'obra de Joan Fuster en diversos gèneres literaris

Estudis Romanics, 2012

L'arxiu Joan Fuster, a Sueca, conserva més de vint mil cartes de i a l'escriptor. Fins i tot si alguns milers corresponen a notes breus, targetes o telegrames de solidaritat arran dels dos atemptats amb bomba que va sofrir el 1978 i el 1981, durant els anys de plom de la transició, o de condolença per la seva mort, encara en són molts milers més les que tenen a veure amb la correspondència "normal" d'un intel·lectual -cartes intercanviades amb d'altres escriptors, editors, amics, coneguts i gent del món del llibre i de la cultura en general-i ens il·luminen sobre diversos aspectes de la seva biografia, escassament perceptibles en la seva obra literària. Fuster podia ser partidari d'una història social de la llengua i la cultura, d'anar més enllà de l'obra en ella mateixa, d'indagar també en la seva història externa -des de les circumstàncies biogràfiques de l'autor als grups socials que constituïren els seus primers lectors, els seus destinataris immediats-, per a entendre-la millor, més enllà dels seus mèrits estrictament literaris, i entendre el món en què va ser produïda. Tant si es tractava dels poetes i novel·listes de l'Edat Mitjana i el Renaixement, com de Joaquim Ruyra (i el seu dissortat matrimoni) o Josep Pla. Però pel que fa a la seva pròpia vida, o, si més no, a la de naturalesa més privada, íntima, Fuster era zelosament discret, reservat, tant a la seva obra com a la seva correspondència (per a gran frustració de la premsa local, decebuda de no trobar matèria d'escàndol en els volums ja publicats). De fet, ni tan sols l'apunt biogràfic de la sèrie Homenots que li dedica Pla -en gran part, escrit o suggerit pel mateix Fuster-arriba realment a penetrar la seva "biografia" i es queda als afores, en la closca defensiva, impenetrable, de l'home públic, de l'intel·lectual compromès.

Llibret de la Falla del Mercat (Sueca), 2023

Article que fa un breu recorregut per la relació de Joan Fuster amb les diverses comissions falleres de Sueca, per al llibret del cinquanta aniversari de la Falla del Mercat d'aquesta localitat

Ara, Joan Fuster. Una proposta per als Països Catalans, 2022

Passen els anys i la textura del panorama intel•lectual del segle xx es percep més nítidament. Així és com figures com la del suecà Joan Fuster (1922-1992) són encara marcs de referència indefugibles, fins al punt que se'l pot considerar, sense gaire exageració, el pensador contemporani més rellevant dels Països Catalans. Aquesta aportació tractarà d'analitzar què fou la Història per a Fuster i com la feu servir per a armar el seu projecte de vertebració i d'articulació nacional. Emprarem el mot «Història» amb hac majúscula per referir-nos a l'ús específic de la concepció fusteriana, mentre que «història» amb hac minúscula posseirà un sentit molt més genèric.

Plecs d'Història Local, 2022

Amb motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’assagista de Sueca l’historiador Pau Viciano va publicar l’assaig Per què Joan Fuster tenia raó (Tres i Quatre, 2017) amb la vocació de reivindicar les seues idees enmig d’un clima d’un cert menysteniment polític envers el pensador. També just en ple esclafit de la crisi catalana que lluny de resoldre’s amb la independència va acabar ofegada en un tsunami de repressió per part de l’Estat espanyol sense precedents en l’Europa occidental i democràtica.

Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), traductor literari al català i autor traduït a altres llengües europees

Catàleg Fons d'art Joan Fuster, 2022

Catàleg de l'exposició 'Fons d'art Joan Fuster: una visió inèdita' del 25 de març al 30 de juny de 2022 a l'Espai Joan Fuster de Sueca

Revista Del Centre De Lectura De Reus, 2003

Verbo veurà la seva fi. Amb tot, ja haurà aconseguit, gràcies a aquesta revista, relacionar-se amb el món literari espanyol i català, i seguirà amb les col•laboracions a les revistes publicades a l'exili. Després de publicar a La Nostra Revista, publica majoritàriament a Pont Blau-que és la revista que passa a dirigir Vicenç Riera Llorca, després de certes desavinences a La Nostra Revista-, tot i que també trobarem alguns escrits seus en altres revistes d'exili: alguns assaigs o ressenyes i els "Judicis Finals" que, després, apareixeran com a llibre. Gràcies a aquestes plataformes va guanyant prestigi.

2012

Llibret de la Falla Verge de Sales (Sueca), 2023

Article sobre la relació de Joan Fuster amb la Falla Verge de Sales, la de la seua barriada, i el teatre local per al llibret de la Falla Verge de Sales de Sueca