Academia.edu no longer supports Internet Explorer.
To browse Academia.edu and the wider internet faster and more securely, please take a few seconds to upgrade your browser.
1987, Aiguadolç, L'
…
18 pages
1 file
Jaume i, és clar, a Laura. Sempre s'ha eonsiderai l'obra poètica de Joan Fuster ben minsa al costal de la seua producció en prosa; a més a més, ha estat molt poc difosa. El mateix Fuster ha insistit excessivament en l'escàs interès dels seus poemes. Tan sols caldria recordar algunes de les seues manifestacions al respecte: «Fa anys, vaig publicar tres o quatre reculls de versos: poca cosa en quantitat i qualitat, que els crítics, i jo mateix, hem procurat discretament oblidar». O «la meua aventura lírica queda bastant remota (...) Hi ha qui se'n recorda: qui me la recorda que és el mal». O «Pel 1953, jo encara gosava fer versos, de tant en tant. Dir-ne versos és, potser, una mica excessiu». D'aquesta mena, podríem trobar una gran quantitat de comentaris, amb els quals, per suposat, no estem gens d'acord. Una descripció relativament detallada de la poesia de Joan Fuster ens sembla necessària per separar els elements de què es compon i per descobrir la construcció peculiar de cadascun dels llibres que la constitueixen. La nostra lectura seguirà l'itinerari assenyalat per l'ordre cronològic de publicació. Llibre publicat a València l'any 1948, amb un tiratge de cent exemplars. Du un pròleg de Xavier Casp, qui, amb un llenguatge retoricista, compara la poesia de Fuster a un arbre, en el qual ha de deixar «empapussar els ocells» perquè així hi floriran les seues branques. Allò potser una mica més interessant del text és una vaga referència a la poètica que proposava Carles Salvador en la postguerra: el retorn a una poesia populista i jocfloralesca pròxima a la de Teodor Llorente: Em fa por que els ocells d'arbres veïns que foren esponeroses, t'hi vingucn amb enveja de la teua lendror abans que els teus estrenen el tast. No els senis, verinosament destres, envaint amb llurs veus acabades Ics que encenien els teus? (*) Al/ira, 1961. Prol'essor de Català a l'Escola de Magi.steri de València. Lu poesia df Joan Fusteres cl lílol de la scua tesina. Ha publicat el llibre de poemes Passadís voraç de silenci (1985) a mes d'algun estudi literari i ha obtingut nombrosos premis literaris.
Joan Fuster: llengua i estil (M. Pérez Saldanya ed), 2008
Estilística de l'obra de Joan Fuster en diversos gèneres literaris
Estudis Romanics, 2012
L'arxiu Joan Fuster, a Sueca, conserva més de vint mil cartes de i a l'escriptor. Fins i tot si alguns milers corresponen a notes breus, targetes o telegrames de solidaritat arran dels dos atemptats amb bomba que va sofrir el 1978 i el 1981, durant els anys de plom de la transició, o de condolença per la seva mort, encara en són molts milers més les que tenen a veure amb la correspondència "normal" d'un intel·lectual -cartes intercanviades amb d'altres escriptors, editors, amics, coneguts i gent del món del llibre i de la cultura en general-i ens il·luminen sobre diversos aspectes de la seva biografia, escassament perceptibles en la seva obra literària. Fuster podia ser partidari d'una història social de la llengua i la cultura, d'anar més enllà de l'obra en ella mateixa, d'indagar també en la seva història externa -des de les circumstàncies biogràfiques de l'autor als grups socials que constituïren els seus primers lectors, els seus destinataris immediats-, per a entendre-la millor, més enllà dels seus mèrits estrictament literaris, i entendre el món en què va ser produïda. Tant si es tractava dels poetes i novel·listes de l'Edat Mitjana i el Renaixement, com de Joaquim Ruyra (i el seu dissortat matrimoni) o Josep Pla. Però pel que fa a la seva pròpia vida, o, si més no, a la de naturalesa més privada, íntima, Fuster era zelosament discret, reservat, tant a la seva obra com a la seva correspondència (per a gran frustració de la premsa local, decebuda de no trobar matèria d'escàndol en els volums ja publicats). De fet, ni tan sols l'apunt biogràfic de la sèrie Homenots que li dedica Pla -en gran part, escrit o suggerit pel mateix Fuster-arriba realment a penetrar la seva "biografia" i es queda als afores, en la closca defensiva, impenetrable, de l'home públic, de l'intel·lectual compromès.
Llibret de la Falla del Mercat (Sueca), 2023
Article que fa un breu recorregut per la relació de Joan Fuster amb les diverses comissions falleres de Sueca, per al llibret del cinquanta aniversari de la Falla del Mercat d'aquesta localitat
Ara, Joan Fuster. Una proposta per als Països Catalans, 2022
Passen els anys i la textura del panorama intel•lectual del segle xx es percep més nítidament. Així és com figures com la del suecà Joan Fuster (1922-1992) són encara marcs de referència indefugibles, fins al punt que se'l pot considerar, sense gaire exageració, el pensador contemporani més rellevant dels Països Catalans. Aquesta aportació tractarà d'analitzar què fou la Història per a Fuster i com la feu servir per a armar el seu projecte de vertebració i d'articulació nacional. Emprarem el mot «Història» amb hac majúscula per referir-nos a l'ús específic de la concepció fusteriana, mentre que «història» amb hac minúscula posseirà un sentit molt més genèric.
Plecs d'Història Local, 2022
Amb motiu de la commemoració dels vint-i-cinc anys de la mort de l’assagista de Sueca l’historiador Pau Viciano va publicar l’assaig Per què Joan Fuster tenia raó (Tres i Quatre, 2017) amb la vocació de reivindicar les seues idees enmig d’un clima d’un cert menysteniment polític envers el pensador. També just en ple esclafit de la crisi catalana que lluny de resoldre’s amb la independència va acabar ofegada en un tsunami de repressió per part de l’Estat espanyol sense precedents en l’Europa occidental i democràtica.
Joan Fuster (Sueca, 1922-1992), traductor literari al català i autor traduït a altres llengües europees
Catàleg Fons d'art Joan Fuster, 2022
Catàleg de l'exposició 'Fons d'art Joan Fuster: una visió inèdita' del 25 de març al 30 de juny de 2022 a l'Espai Joan Fuster de Sueca
Revista Del Centre De Lectura De Reus, 2003
Verbo veurà la seva fi. Amb tot, ja haurà aconseguit, gràcies a aquesta revista, relacionar-se amb el món literari espanyol i català, i seguirà amb les col•laboracions a les revistes publicades a l'exili. Després de publicar a La Nostra Revista, publica majoritàriament a Pont Blau-que és la revista que passa a dirigir Vicenç Riera Llorca, després de certes desavinences a La Nostra Revista-, tot i que també trobarem alguns escrits seus en altres revistes d'exili: alguns assaigs o ressenyes i els "Judicis Finals" que, després, apareixeran com a llibre. Gràcies a aquestes plataformes va guanyant prestigi.
Llibret de la Falla Verge de Sales (Sueca), 2023
Article sobre la relació de Joan Fuster amb la Falla Verge de Sales, la de la seua barriada, i el teatre local per al llibret de la Falla Verge de Sales de Sueca
Loading Preview
Sorry, preview is currently unavailable. You can download the paper by clicking the button above.
Llibret de la Falla El Portal (Sueca), 2022
Laocoonte. Revista de Estética y Teoría de las Artes
Catalonia 8, 1-17, 2011
2018
Huit entrades comentades del Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, 2022
Estudis Romànics, 2014
Anuari de l'Agrupació Borrianenca de Cultura: revista …, 1991
Diccionari per a ociosos de Joan Fuster, huit entrades comentades, 2022
Ítaca. Revista de Filologia
75 aniversari del Museu Nacional de ceràmica González Martí, 2022
Ítaca. Revista de Filologia, 2018
Catalan Historical Review, 16, pp. 183-189, 2023
Revista de Cancioneros Impresos y Manuscritos, 14, 2024, monográfico Plecs poètics en català del segle XVI: una part fonamental de la història de la literatura catalana, coordinado por Laura Puerto Moro y Joan Mahiques, pp. 338-371