Ebre 38: revista internacional de la Guerra Civil, 1936-1939, 2020

Resum La batalla de l'Ebre, que va tenir lloc entre juliol i novembre de 1938, va representar la darrera i definitiva derrota de l'exèrcit republicà. Amb un exèrcit amb escassa capacitat militar, quan Franco va plantejar la ofensiva final contra Catalunya, la República difícilment podia aturar l'agressió, i progressivament, de desembre de 1938 a principis de febrer de 1939, va anar ocupant el territori català fins a l'arribada de la frontera. S'iniciava d'aquesta manera un fenomen insòlit fins aquells moment en cap guerra: un allau de refugiats, prop de mig milió, anaven a parar al sud de França, posant-se en funcionament tot un seguit de camps de concentració. S'iniciava, altrament, un llarg exili que per molts no va acabar fins a la mort de Franco, l'any 1975. Paraules clau: Batalla de l'Ebre, ocupació de Catalunya, camps de concentració, exili.

1998

Construyendo una filosofía pública de la inmigración en Catalunya: los términos del debate resumen CONSTRUYENDO UNA FILOSOFÍA PÚBLICA DE LA INMIGRACIÓN EN CATALUNYA: LOS TÉRMINOS DEL DEBATE d e r e c h o d e e x t r a n j e r í a

2013

C. dels Vergós, 36-42 -08017 Barcelona Tel. 93 557 50 00 Fax 93 557 50 01 www.mesadiversitat.cat -mesadiversitat.cac@gencat.cat www.facebook.com/mesadiversitat -twitter: @mesadiversitat

Educacio Social Revista D Intervencio Socioeducativa, 2003

Los mal l/amados inmigrantes ex tracomunitarios no tienen más remedio que vivir rodeados de violencia , social e instilllcional. El problema no es tanto que sus derechos y sus personas sean objeto de exclusión, sino que debido a las disposiciones legales vigentes, lo sufren en un grado superior. En muchas circunstancias se ejercen y se vulneran derechos. ¿Por qué, en lugar de reprimir a la inmigración y presentarla como fu ente de conflicto. no se dota a los inmigrantes de los mecanismos necesarios para que, al mismo tiempo que mantienen sus raíces, puedan ofrecer nuevas propuestas a la sociedad que los acoge? Si no es así. diflcilmente se podrá romper el binomio que une inmigración con violencia.

La incorporació de la qüestió religiosa en l’anàlisi de les migracions és relativament recent (Rath, 2001; Levitt i Jaworsky, 2007). Malgrat algunes excepcions, no és fins ben entrada la dècada dels noranta que els investigadors en ciències socials comencen a tenir en compte de forma explícita el paper de la religió en contextos migratoris. Aquest capítol té per objectiu contribuir a l’anàlisi dels vincles entre la immigració i la religió, centrant la nostra atenció en l’anàlisi de les transformacions del mapa religió català arran de l’increment de les migracions. Tanmateix, però, abans d’entrar a descriure els canvis específics que s’han produït en el paisatge religiós català en els darrers anys, fem alguns apunts de caire general sobre els vincles entre la immigració i la religió.

Introducció Sis dels nou milions de jueus que vivien a Europa moriren a conseqüència de la persecució endegada pel règim nazi, tant a Alemanya com als territoris ocupats pel seu exèrcit durant la Segona Guerra Mun-dial (1939-1945), en el que és el major genocidi de la història humana. Uns pocs milers aconseguiren fugir de la barbàrie tot creuant els Pirineus; primer, a través de les duanes i, més tard, travessant, clan-destinament, les muntanyes en unes evasions èpiques. Aquesta exposició s'endinsa, a partir de les his-tòries de vida dels seus protagonistes, en aquest episodi tan desconegut del nostre passat recent en el qual Catalunya tingué un protagonisme destacat.

Papers. Regió Metropolitana de Barcelona, 2018

Revista de llengua i dret / Journal of Language and Law, 1984

En el moment històric actual (1984), amb un cert grau d'autogovern dins d'un sistema democràtic i amb uns objectius definits com de (re)construcció nacional, Catalunya ha de fer front a un fenomen que, si bé no desconegut en el seu passat, ha adquirit per les seves extraordinàries proporcions una importància decisiva en tots els ordres de la vida del país: la immigració procedent, en la seva gran majoria, de terres castellanoparlants de la resta d'Espanya. La promulgació de la Llei de Normalització Lingüística a Catalunya (D.O.G. n. 322, del 22-4-1983) marca les línies fonamentals de la política lingüística que hom seguirà durant els pròxims anys i incideix, doncs, de ple en un dels aspectes considerats generalment més importants en relació als immigrants a Catalunya: la seva assimilació lingüística. En aquest treball examinarem la dinàmica general dels processos assimiladors i les previsions que en aquest sentit conté l'esmentada Llei del Parlament de Catalunya.