Directory
Un d’entre tants
David Madueño2014, Quadern de les idees, les arts i les lletres
Tot parafrasejant el primer poema de Cementiri de Sinera, «Pels rials» d'Internet «baixa el carro / del sol» de les paraules crítiques que, abrusadores com el nostre astre, han quëstionat l'organització de l'any de commemoració dedicat al centenari de l'escriptor Salvador Espriu, tant pel que fa a la valoració de la pròpia obra com a la presentació de l'ésser humà que hi havia al seu darrera. El portal cultural Núvol ha estat, sens dubte, el màxim catalitzador d'aquest descontentament, i si hi feu una cerca de contingut, hi trobareu un gran nombre d'articles, rèpliques i comentaris dels lectors que han ocupat el 2013 i bona part del 2014. El fet és que si som honestos i ens estimem la nostra tradició literària, és feina de totsfilòlegs, docents, crítics i lectors-reflexionar i quëstionar els nostres escriptors i artistes cada cert temps sense por, sense tabús, amb un sentit iconoclasta però constructiu. Aquesta és, al meu parer, la millor actitud per comprovar si mantenen la validesa, si són aptes per seguir establerts en les nostres coordenades culturals i intel•lectuals; en això, precisament, es basen els conceptes de clàssic i cànon. I per aquest procés hi han passat manta vegades els clàssics d'altres tradicions: si Shakespeare segueix essent vàlid és perquè supera les lectures i les expectatives dels lectors de les diverses etapes temporals que se succeeixen. El problema d'aquests conceptes és la inflexibilitat dels dogmàtics: com qualsevol altra cosa, el concepte no és dolent per se, i amb una lectura flexible sempre poden esdevenir útils per reordenar una tradició tan aparentment complexa com és el cafarnaum literari català. Aquí és on haurien d'entrar en joc els homenatges i les commemoracions. D'altra banda, la premsa cultural, la crítica i el públic tenen tot el dret a considerar si els
