Papers by Agustí Colomines i Companys
Historia Contemporánea
A pesar de su conservadurismo, el general Vicente Rojo (1894-1966), quien alestallar la guerra er... more A pesar de su conservadurismo, el general Vicente Rojo (1894-1966), quien alestallar la guerra era comandante, se mantuvo leal a la República, mientras que otros militares, amigos suyos y compañeros en la Academia Militar de Toledo, se incorporaron al Ejército Nacional, como por ejemplo el también comandante Emilio Alamán. Este artículo se centra en las historias humanas que vivieron entre ellos. A partir de su testimonio, plasmado en una autobiografía inédita, reconstruimos sus decisiones y angustias. Mediante entrevistas a los familiares de Rojo se reconstruyen algunos episodios de la vida cotidiana durante la guerra y el exilio. Si el exilio fue un refugio amargo, la vuelta a casa del general Rojo se convirtió en una maldición, como puede constatarse en sus escritos memorialistas, por su aislamiento e infortunio, y por lo que él consideró una falta de compañerismo por parte de sus antiguos camaradas. Para él fue una memoria afligida.
Via. Valors, idees, actituds: revista del Centre d'Estudis Jordi Pujol, 2013
Capítol del llibre "Josep Termes. Catalanisme, obrerisme i civisme", obra col·lectiva e... more Capítol del llibre "Josep Termes. Catalanisme, obrerisme i civisme", obra col·lectiva en homenatge a l'historiador del catalanisme i l'obrerisme. En aquest article es repassa la seva trajectòria vital i el seu compromís polític mitjançant les entrevistes que se li van fer en vida.
L'ésser humà cerca, des del naixement, una identitat, en la que trobarà la seguretat del ... more L'ésser humà cerca, des del naixement, una identitat, en la que trobarà la seguretat del marc considerat propi, a l’empara d’un llinatge, una definició personal i del suport d’un grup, sigui de caire social, religiós, lingüístic o nacional. L’evolució medieval en aquest sentit ha generat unes estructures sòlidament assentades que en molts casos han constituït un veritable llegat secular. Precisament per això, el mateix espai medieval ha estat objecte de projeccions que hi ha imaginat les bases justificatives de pretensions ideològiques sorgides molt posteriorment. Per tot plegat, convé ara reflexionar sobre les identitats a l’edat mitjana, en tot el seu ventall, coneixent i discernint el que foren i el que s’ha imaginat que foren.
Aquest article arrenca amb la definició del que significa historiogràficament parlant el concepte... more Aquest article arrenca amb la definició del que significa historiogràficament parlant el concepte "commemorar", per endinsar-se en les polítiques de memòria impulsades a Catalunya en els primers anys del segle XXI
Idees Revista De Temes Contemporanis, 2004
«És possible viure en català?» presenta les respostes de 15 professionals que treballen en àmbits... more «És possible viure en català?» presenta les respostes de 15 professionals que treballen en àmbits en què hi ha un ús social important de la llengua catalana. Planteja, doncs, una reflexió sobre la salut del català com a llengua d´ús a Catalunya: qui el parla, en quins sectors, qui en fa una arma, com se´l menysté, qui se n´aprofita... L´ús real del català, està augmentat o disminuint? Són correctes les accions polítiques en els diversos àmbits professionals i socials? L´avenç -tan esbombat- en els mitjans de comunicació, és real o només il·lusori? Qui pot fer-hi més del que fa? Plantejat de forma coral i plural, al llibre es donen respostes a moltes preguntes d´actualitat, justament quan s´està posant a prova novament la vitalitat de la llengua catalana com a eina d´inegració social.
Prologue to new edition of Joan F. Mira book "Critique of the Pure Nation", edited for ... more Prologue to new edition of Joan F. Mira book "Critique of the Pure Nation", edited for first time at 1985.
Este capítulo presenta de qué manera fueron —y son— percibidos dos grandes líderes del catalanism... more Este capítulo presenta de qué manera fueron —y son— percibidos dos grandes líderes del catalanismo: Enric Prta de la Riba y Lluís Companys. Los condicionantes políticos e ideológicos a menudo han dejado de lado las interpretaciones historiográficas.
adComunica. Revista Científica de Estrategias, Tendencias e Innovación en Comunicación, 2019
fue un destacado periodista catalán que ejerció su profesión en Londres y que, para su producción... more fue un destacado periodista catalán que ejerció su profesión en Londres y que, para su producción en castellano, usó el alias Jorge Marín. Manyé es conocido por su labor como periodista de la BBC, especialmente como impulsor de las emisiones en catalán de la corporación británica. Sin embargo, es autor de una obra escrita en castellano abundantísima y de excelente categoría. Manyé ha sido incluido en la que se llamó la generación de entreguerras del perio-adComunica.
Uploads
Papers by Agustí Colomines i Companys
Amb poc es va fer molt. Aquesta idea podria definir l'experiència de la Mancomunitat de Catalunya, que s'explica de manera detallada, amena i rigorosa en aquest llibre escrit per Agustí Colomines i Aurora Madaula.
A principis del segle XX, amb unes competències limitades i recursos escassos, Enric Prat de la Riba va gosar fabricar el futur en comptes d'esperar-lo assegut, com feien els homes de la vella política espanyola. El futur no era una abstracció per als impulsors de la Mancomunitat; el futur eren escoles, hospitals, carreteres, biblioteques, xarxa de telèfons i moltes més infraestructures que es feien al servei de la gent. Mai tan poc poder ha estat emprat d'una manera tan sàvia i exemplar, fins al punt que encara avui és visible el llegat admirable de la Mancomunitat en diversos àmbits de la nostra vida col·lectiva.
Cal valorar i divulgar entre les noves generacions aquesta èpica dels que van assumir la responsabilitat de construir un país amb quatre canyes, fent veure que tenien més palanques de les que de debò tenien. Ells van tenir fe en ells mateixos i en una societat que no tenia por, per això van canviar la fesomia de Catalunya. "
Si bé el catalanisme polític no va esclatar fins a mitjan segle XIX, els autors defensen les arrels populars del moviment de reivindicació nacional català, que, a parer seu, fou impulsat per les revoltes anticentralistes de les dècades anteriors, les bullangues de 1835-36 o de 1840-43, i pel singular procés de modernització de la societat catalana arran de la industrialització. Emparant-se en l’ús popular de la llengua, en la pervivència de la catalanitat entre el poble i en les tendències democràtiques, federalistes o foralistes, unides a l’acció del nacionalisme cultural i historicista dels intel·lectuals que participaren en la Renaixença, el primer catalanisme va propiciar la vertebració d’una societat civil que, alhora, fou la base en la qual recolzà i va créixer. La història del catalanisme és, segons els autors, la història de la seva implantació en diversos camps de la societat i no només en el de la política.