Books by Cati Canyelles Gamundí
Si hasta hace poco uno de los aspectos centrales en torno a la violencia machista era la deficien... more Si hasta hace poco uno de los aspectos centrales en torno a la violencia machista era la deficiente cobertura legal, los recientes avances en materia de protección de las mujeres sometidas a situaciones de violencia han puesto al descubierto hasta qué punto el patriarcado sigue imponiéndose de forma efectiva a través de distintos tipos de violencia institucional. La estructura del proceso judicial, o los valores sociales interiorizados por los operadores jurídicos, se están constituyendo como otra forma de violencia y revictimización que ha acabado por lastrar el potencial de buena parte de los avances en materia legislativa.
En Machismo y cultura jurídica, Caterina Canyelles desentraña el funcionamiento de esa maquinaria con las herramientas de la etnografía, mediante un cuidado y minucioso trabajo de campo en los juzgados de Palma, Inca, Manacor, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat y la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Fruto de la observación de los diferentes ciclos del proceso judicial y de entrevistas con diferentes actores (judicatura, abogacía, fiscalía…), Canyelles muestra cómo la mirada patriarcal, y las actitudes que se derivan de ella, atraviesan la práctica jurídica de tal manera que impactan en la «experiencia vivida por las mujeres en el proceso judicial» y afectan a la propia aplicación de las leyes.
Ese orden sistémico, sus rituales, su lenguaje y sus dispositivos simbólicos de autoridad producen «la víctima», la juzgan como «falsa» o «verdadera» y, en función de unos estereotipos simplificadores, aplican una justicia en que la propia conducta de las mujeres es la que resulta enjuiciada. Eso, lejos de establecer un mecanismo de justicia y reparación, acaba desembocando en formas de desamparo material y simbólico que los cambios legislativos a priori pretendían evitar.
Llamado a ser un texto de referencia sobre la justicia patriarcal, este es un libro único que huye del sentimentalismo y el sensacionalismo victimista para abordar el papel de las estructuras y los actores que detentan la autoridad en los procesos judiciales, ofreciendo herramientas de análisis capitales para el actual ciclo de luchas feministas.
Masclisme i Cultura jurídica, 2021
Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere
Vaig ... more Masclisme i cultura jurídica. Una etnografia del procés judicial de la violència de gènere
Vaig conèixer la doctora Canyelles en ple camp etnogràfic. Era l’estiu de 2014. La llavors doctoranda em va explicar, en la primera trobada, quin era l’objecte de la seva investigació. Necessitava conèixer, a partir de casos reals, de quina manera actuen les persones que intervenen en el sistema de justícia penal en l’àmbit de la violència masclista: la dona que apareix des del primer moment com a possible víctima d’un delicte de violència de gènere, com es desenvolupa el seu contacte amb els diferents professionals (advocats, fiscals, jutges, treballadors socials, psicòlegs, etc.), quin impacte produeixen sobre la dona els interrogatoris i la manera de practicar-los, l’afectació de la seva capacitat de gestió del conflicte, quins criteris es prenen en consideració per adoptar o denegar mesures de protecció, per decidir el sobreseïment de la causa o la continuació del procediment fins a la celebració del judici, entre d’altres. Aquella idea em va atreure tot d’una. Implicava analitzar des d’una perspectiva no jurídica sinó antropològica com actuen els intervinents en el procés judicial per delicte en l’àmbit de la violència de gènere, sota quines premisses ho fan, com raonen i decideixen i quines conseqüències comporten aquestes decisions. Per a un jurista pràctic, com és el meu cas, es tractava d’una oportunitat única per conèixer com s’entén, en una mirada no jurídica però sí crítica, la racionalitat de tota aquella activitat. I no ho vaig dubtar. (Del pròleg del magistrat Carlos A. Izquierdo Téllez)
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/masclisme-i-cultura-juridica-una-etnografia-del-proces-judicial-de-la-violencia-de-genere/
Bullen, M., Canyelles, C., & Pavez, A. (2014). Violencia y derechos en las relaciones humanas. En... more Bullen, M., Canyelles, C., & Pavez, A. (2014). Violencia y derechos en las relaciones humanas. En A. Tómas, Y. Puerta, D. I Cendra, J. Muñoz, J. Girona, & M. Masdeu, Perifereias, fronteras y dialogos: Una lectura antropológica de la sociedad actual (págs. 259-269). Universital Rovira i Virgili.
Aquest informe té per finalitat aproximar-se a la relació entre la repressió i el gènere. Sorgeix... more Aquest informe té per finalitat aproximar-se a la relació entre la repressió i el gènere. Sorgeix de la necessitat de mirar la repressió amb perspectiva de gènere, la qual cosa ha estat possible gràcies al treball multidisciplinari facilitat per la plataforma Defender a quien Defiende (Defensar a qui Defensa), així com entitats que treballen en la defensa dels drets humans i de la noviolència tals com Irídia i Novact. Així mateix, ha comptat amb la participació ineludible de membres del col·lectiu d’acompanyament psicosocial U(o)rdint, de l’àmbit antirepressiu, Stop Represión Granada i, també, de la fundació Calala-Fondo de Mujeres.
Autores: Encarna Bodelón González, Clara Camps Calvet, Estel·la Salabarnada i Clara Alsius, María Palomares Arenas, Marta Mato i Ariana S. Cota
Papers by Cati Canyelles Gamundí
AUTORIA
Caterina Canyelles i Gamundí, Clara Camps Calvet,
Estel·la Salabarnada Roset, Guillem Par... more AUTORIA
Caterina Canyelles i Gamundí, Clara Camps Calvet,
Estel·la Salabarnada Roset, Guillem Parpal Artigas,
Laura Mª Medina Ferreras, Sara Tobío Lamoso
i Tomás Eugenio Rojas Valenzuela
Article d'opinió a l'Ara Balears
Article d'opinió a l'Ara Balears
Article d'opinió a Sentit Crític (www.crític.cat)
Article d'opinió al Diari Ara (10.01.2017)
En coautoria amb na Carla Alsina.
RESUM
Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida... more RESUM
Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida sense violències ni revictimitzacions, l'objectiu principal de la recerca ha consistit en analitzar l'abast de la influència de la cultura masclista en els procediments judicials així com en el reflex mediàtic i social que es fa de la justícia en el camp de la violència de gènere. La metodologia emprada en aquesta recerca ha estat l'etnografia en l'àmbit judicial, a partir de l'observació a jutjats i d'entrevistes a operadors jurídics que treballen amb la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre
de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Els resultats demostren que el dret de les víctimes a l'accés a la justícia es veu vulnerat si no es deixen enrere les idees preconcebudes de com han de ser i actuar homes i dones, també, durant un procés judicial. S'ha observat que té lloc la perpetuació d'estereotips de gènere i de prejudicis que romanen instal·lats en l'imaginari del delicte de violència de gènere (la idea de les “denúncies falses” en relació als sobreseïments provisionals i les absolucions per falta de proves, la sospita que existeixi un ànim espuri al darrera la interposició de denúncies, la culpabilització de la víctima, entre d'altres), fet que té conseqüències en la protecció
de la persona ofesa, en la seva credibilitat, en la concessió d'ordres d'allunyament, en les sentències i en el tracte directe amb totes les parts del procés judicial.
La principal proposta és que el conjunt de professionals que treballen amb la Llei rebin una formació especialitzada més enllà de qüestions legals, abordant, també, la comprensió del fenomen de violència de gènere i les seves particularitats, mostrant, al mateix temps, la seva complexitat.
Descriptors: violència de gènere, masclisme, victimització secundària, atenció judicial, violència institucional
ABSTRACT
This research aims to contribute to the defense of women's right to live a life free of violence and revictimization through the analysis of the scope of sexist culture and its influence in judicial proceedings and the mediatic and social reflection of justice in the field of gender based violence. The methodology used in this research has been ethnography in the judicial context, through observation in courts and the interviews
to legal operators who work with the Organic Law 1/2004 from the 28th of December Integral Protection Measures Against Gender based Violence.
Results show that the right of the victims to access to justice is violated if preconceptions on how men and women have to be and act -also during a legal procedure- are not left behind. It has been observed that a perpetuation of gender stereotypes and inducted prejudices of the crime imaginary of gender based violence occur. These include the idea of "false accusations" in relation to provisional dismissals and acquittals due to lack of evidence, the suspicion of a spurious mood behind the interposition of denouncements and the incrimination of the victim among others. These stereotypes have consequences in the protection of the offended person, in its credibility, in the granting of restraining orders, in judgments and in direct dealings with all parties to the judicial process.
The main proposal is that legal professionals receive specialized training in which, beyond legal issues, the phenomenon of gender based violence, its particularities and complexity are addressed.
Uploads
Books by Cati Canyelles Gamundí
En Machismo y cultura jurídica, Caterina Canyelles desentraña el funcionamiento de esa maquinaria con las herramientas de la etnografía, mediante un cuidado y minucioso trabajo de campo en los juzgados de Palma, Inca, Manacor, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat y la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Fruto de la observación de los diferentes ciclos del proceso judicial y de entrevistas con diferentes actores (judicatura, abogacía, fiscalía…), Canyelles muestra cómo la mirada patriarcal, y las actitudes que se derivan de ella, atraviesan la práctica jurídica de tal manera que impactan en la «experiencia vivida por las mujeres en el proceso judicial» y afectan a la propia aplicación de las leyes.
Ese orden sistémico, sus rituales, su lenguaje y sus dispositivos simbólicos de autoridad producen «la víctima», la juzgan como «falsa» o «verdadera» y, en función de unos estereotipos simplificadores, aplican una justicia en que la propia conducta de las mujeres es la que resulta enjuiciada. Eso, lejos de establecer un mecanismo de justicia y reparación, acaba desembocando en formas de desamparo material y simbólico que los cambios legislativos a priori pretendían evitar.
Llamado a ser un texto de referencia sobre la justicia patriarcal, este es un libro único que huye del sentimentalismo y el sensacionalismo victimista para abordar el papel de las estructuras y los actores que detentan la autoridad en los procesos judiciales, ofreciendo herramientas de análisis capitales para el actual ciclo de luchas feministas.
Vaig conèixer la doctora Canyelles en ple camp etnogràfic. Era l’estiu de 2014. La llavors doctoranda em va explicar, en la primera trobada, quin era l’objecte de la seva investigació. Necessitava conèixer, a partir de casos reals, de quina manera actuen les persones que intervenen en el sistema de justícia penal en l’àmbit de la violència masclista: la dona que apareix des del primer moment com a possible víctima d’un delicte de violència de gènere, com es desenvolupa el seu contacte amb els diferents professionals (advocats, fiscals, jutges, treballadors socials, psicòlegs, etc.), quin impacte produeixen sobre la dona els interrogatoris i la manera de practicar-los, l’afectació de la seva capacitat de gestió del conflicte, quins criteris es prenen en consideració per adoptar o denegar mesures de protecció, per decidir el sobreseïment de la causa o la continuació del procediment fins a la celebració del judici, entre d’altres. Aquella idea em va atreure tot d’una. Implicava analitzar des d’una perspectiva no jurídica sinó antropològica com actuen els intervinents en el procés judicial per delicte en l’àmbit de la violència de gènere, sota quines premisses ho fan, com raonen i decideixen i quines conseqüències comporten aquestes decisions. Per a un jurista pràctic, com és el meu cas, es tractava d’una oportunitat única per conèixer com s’entén, en una mirada no jurídica però sí crítica, la racionalitat de tota aquella activitat. I no ho vaig dubtar. (Del pròleg del magistrat Carlos A. Izquierdo Téllez)
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/masclisme-i-cultura-juridica-una-etnografia-del-proces-judicial-de-la-violencia-de-genere/
Autores: Encarna Bodelón González, Clara Camps Calvet, Estel·la Salabarnada i Clara Alsius, María Palomares Arenas, Marta Mato i Ariana S. Cota
Papers by Cati Canyelles Gamundí
Caterina Canyelles i Gamundí, Clara Camps Calvet,
Estel·la Salabarnada Roset, Guillem Parpal Artigas,
Laura Mª Medina Ferreras, Sara Tobío Lamoso
i Tomás Eugenio Rojas Valenzuela
Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida sense violències ni revictimitzacions, l'objectiu principal de la recerca ha consistit en analitzar l'abast de la influència de la cultura masclista en els procediments judicials així com en el reflex mediàtic i social que es fa de la justícia en el camp de la violència de gènere. La metodologia emprada en aquesta recerca ha estat l'etnografia en l'àmbit judicial, a partir de l'observació a jutjats i d'entrevistes a operadors jurídics que treballen amb la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre
de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Els resultats demostren que el dret de les víctimes a l'accés a la justícia es veu vulnerat si no es deixen enrere les idees preconcebudes de com han de ser i actuar homes i dones, també, durant un procés judicial. S'ha observat que té lloc la perpetuació d'estereotips de gènere i de prejudicis que romanen instal·lats en l'imaginari del delicte de violència de gènere (la idea de les “denúncies falses” en relació als sobreseïments provisionals i les absolucions per falta de proves, la sospita que existeixi un ànim espuri al darrera la interposició de denúncies, la culpabilització de la víctima, entre d'altres), fet que té conseqüències en la protecció
de la persona ofesa, en la seva credibilitat, en la concessió d'ordres d'allunyament, en les sentències i en el tracte directe amb totes les parts del procés judicial.
La principal proposta és que el conjunt de professionals que treballen amb la Llei rebin una formació especialitzada més enllà de qüestions legals, abordant, també, la comprensió del fenomen de violència de gènere i les seves particularitats, mostrant, al mateix temps, la seva complexitat.
Descriptors: violència de gènere, masclisme, victimització secundària, atenció judicial, violència institucional
ABSTRACT
This research aims to contribute to the defense of women's right to live a life free of violence and revictimization through the analysis of the scope of sexist culture and its influence in judicial proceedings and the mediatic and social reflection of justice in the field of gender based violence. The methodology used in this research has been ethnography in the judicial context, through observation in courts and the interviews
to legal operators who work with the Organic Law 1/2004 from the 28th of December Integral Protection Measures Against Gender based Violence.
Results show that the right of the victims to access to justice is violated if preconceptions on how men and women have to be and act -also during a legal procedure- are not left behind. It has been observed that a perpetuation of gender stereotypes and inducted prejudices of the crime imaginary of gender based violence occur. These include the idea of "false accusations" in relation to provisional dismissals and acquittals due to lack of evidence, the suspicion of a spurious mood behind the interposition of denouncements and the incrimination of the victim among others. These stereotypes have consequences in the protection of the offended person, in its credibility, in the granting of restraining orders, in judgments and in direct dealings with all parties to the judicial process.
The main proposal is that legal professionals receive specialized training in which, beyond legal issues, the phenomenon of gender based violence, its particularities and complexity are addressed.
En Machismo y cultura jurídica, Caterina Canyelles desentraña el funcionamiento de esa maquinaria con las herramientas de la etnografía, mediante un cuidado y minucioso trabajo de campo en los juzgados de Palma, Inca, Manacor, Badalona, Cerdanyola del Vallès, Sant Boi de Llobregat y la Ciutat de la Justícia de Barcelona. Fruto de la observación de los diferentes ciclos del proceso judicial y de entrevistas con diferentes actores (judicatura, abogacía, fiscalía…), Canyelles muestra cómo la mirada patriarcal, y las actitudes que se derivan de ella, atraviesan la práctica jurídica de tal manera que impactan en la «experiencia vivida por las mujeres en el proceso judicial» y afectan a la propia aplicación de las leyes.
Ese orden sistémico, sus rituales, su lenguaje y sus dispositivos simbólicos de autoridad producen «la víctima», la juzgan como «falsa» o «verdadera» y, en función de unos estereotipos simplificadores, aplican una justicia en que la propia conducta de las mujeres es la que resulta enjuiciada. Eso, lejos de establecer un mecanismo de justicia y reparación, acaba desembocando en formas de desamparo material y simbólico que los cambios legislativos a priori pretendían evitar.
Llamado a ser un texto de referencia sobre la justicia patriarcal, este es un libro único que huye del sentimentalismo y el sensacionalismo victimista para abordar el papel de las estructuras y los actores que detentan la autoridad en los procesos judiciales, ofreciendo herramientas de análisis capitales para el actual ciclo de luchas feministas.
Vaig conèixer la doctora Canyelles en ple camp etnogràfic. Era l’estiu de 2014. La llavors doctoranda em va explicar, en la primera trobada, quin era l’objecte de la seva investigació. Necessitava conèixer, a partir de casos reals, de quina manera actuen les persones que intervenen en el sistema de justícia penal en l’àmbit de la violència masclista: la dona que apareix des del primer moment com a possible víctima d’un delicte de violència de gènere, com es desenvolupa el seu contacte amb els diferents professionals (advocats, fiscals, jutges, treballadors socials, psicòlegs, etc.), quin impacte produeixen sobre la dona els interrogatoris i la manera de practicar-los, l’afectació de la seva capacitat de gestió del conflicte, quins criteris es prenen en consideració per adoptar o denegar mesures de protecció, per decidir el sobreseïment de la causa o la continuació del procediment fins a la celebració del judici, entre d’altres. Aquella idea em va atreure tot d’una. Implicava analitzar des d’una perspectiva no jurídica sinó antropològica com actuen els intervinents en el procés judicial per delicte en l’àmbit de la violència de gènere, sota quines premisses ho fan, com raonen i decideixen i quines conseqüències comporten aquestes decisions. Per a un jurista pràctic, com és el meu cas, es tractava d’una oportunitat única per conèixer com s’entén, en una mirada no jurídica però sí crítica, la racionalitat de tota aquella activitat. I no ho vaig dubtar. (Del pròleg del magistrat Carlos A. Izquierdo Téllez)
https://www.lleonardmuntanereditor.cat/producte/masclisme-i-cultura-juridica-una-etnografia-del-proces-judicial-de-la-violencia-de-genere/
Autores: Encarna Bodelón González, Clara Camps Calvet, Estel·la Salabarnada i Clara Alsius, María Palomares Arenas, Marta Mato i Ariana S. Cota
Caterina Canyelles i Gamundí, Clara Camps Calvet,
Estel·la Salabarnada Roset, Guillem Parpal Artigas,
Laura Mª Medina Ferreras, Sara Tobío Lamoso
i Tomás Eugenio Rojas Valenzuela
Amb ànim de contribuir al respecte i a la defensa del dret de les dones a viure una vida sense violències ni revictimitzacions, l'objectiu principal de la recerca ha consistit en analitzar l'abast de la influència de la cultura masclista en els procediments judicials així com en el reflex mediàtic i social que es fa de la justícia en el camp de la violència de gènere. La metodologia emprada en aquesta recerca ha estat l'etnografia en l'àmbit judicial, a partir de l'observació a jutjats i d'entrevistes a operadors jurídics que treballen amb la Llei Orgànica 1/2004 de 28 de desembre
de Mesures de Protecció Integral contra la Violència de Gènere.
Els resultats demostren que el dret de les víctimes a l'accés a la justícia es veu vulnerat si no es deixen enrere les idees preconcebudes de com han de ser i actuar homes i dones, també, durant un procés judicial. S'ha observat que té lloc la perpetuació d'estereotips de gènere i de prejudicis que romanen instal·lats en l'imaginari del delicte de violència de gènere (la idea de les “denúncies falses” en relació als sobreseïments provisionals i les absolucions per falta de proves, la sospita que existeixi un ànim espuri al darrera la interposició de denúncies, la culpabilització de la víctima, entre d'altres), fet que té conseqüències en la protecció
de la persona ofesa, en la seva credibilitat, en la concessió d'ordres d'allunyament, en les sentències i en el tracte directe amb totes les parts del procés judicial.
La principal proposta és que el conjunt de professionals que treballen amb la Llei rebin una formació especialitzada més enllà de qüestions legals, abordant, també, la comprensió del fenomen de violència de gènere i les seves particularitats, mostrant, al mateix temps, la seva complexitat.
Descriptors: violència de gènere, masclisme, victimització secundària, atenció judicial, violència institucional
ABSTRACT
This research aims to contribute to the defense of women's right to live a life free of violence and revictimization through the analysis of the scope of sexist culture and its influence in judicial proceedings and the mediatic and social reflection of justice in the field of gender based violence. The methodology used in this research has been ethnography in the judicial context, through observation in courts and the interviews
to legal operators who work with the Organic Law 1/2004 from the 28th of December Integral Protection Measures Against Gender based Violence.
Results show that the right of the victims to access to justice is violated if preconceptions on how men and women have to be and act -also during a legal procedure- are not left behind. It has been observed that a perpetuation of gender stereotypes and inducted prejudices of the crime imaginary of gender based violence occur. These include the idea of "false accusations" in relation to provisional dismissals and acquittals due to lack of evidence, the suspicion of a spurious mood behind the interposition of denouncements and the incrimination of the victim among others. These stereotypes have consequences in the protection of the offended person, in its credibility, in the granting of restraining orders, in judgments and in direct dealings with all parties to the judicial process.
The main proposal is that legal professionals receive specialized training in which, beyond legal issues, the phenomenon of gender based violence, its particularities and complexity are addressed.