Talks by Marçal Subiràs
This is not the first time that we have commented on the revolutionary and insightful contributio... more This is not the first time that we have commented on the revolutionary and insightful contributions of Jordi Bilbeny. He was the one who realized the appropriation of Catalan literary history by Castile in the 15th and following centuries. More or less as they do now differently. He has certainly not been the first to suspect over time that there was something that did not fit with what had been conveyed to us. Bilbeny also talks about it. But he has been the first to systematically and rigorously place many items on the table in the form of positive documents that should at least serve to initiate an ex novo review of the historical legacy. In this small work I do not present anything that Bilbeny and his collaborators have not said, but I do so in the form of questions that should consolidate what in law is called 'reasonable doubt'.
Articles by Marçal Subiràs
Reduccions, 1992
El llarg poema narratiu Nabí és, com se sap, una represa de la llegenda bíblica veterotestamentàr... more El llarg poema narratiu Nabí és, com se sap, una represa de la llegenda bíblica veterotestamentària de Jonàs. Narra, doncs, la peripècia del profeta en la seva fugida, la posterior anada al ventre d'un peix i la ulterior missió de Jonàs a la ciutat pecadora de Nínive. Josep Carner recull fil per randa la trama de l'Antic Testament-la tradició-però la tracta mitjançant uns procediments que descriurem tot seguit i que donen una nova dimensió a la interpretació darrera del poema. Aquestes tècniques constitueixen el valor afegit de l'obra i perfilen la perspectiva de la invenció, d'allò que és original de Carner. Aquestes operacions són les següents: 1) còpia, 2) paràfrasi, 3) amplificació, 4) supressió i 5) invenció 1. Amb el benentès que l'enumeració tancada de tècniques implica un quadre de compatibilitats i incompatibilitats entre cadascuna de les operacions 2. És la darrera d'aquestes la que ens interessa. La invenció, quantitativament i qualitativament és una de les tècniques més importants. Ho és quantitativament perquè justament amb la paràfrasi i l'amplificació, forma la major part del poema. I ho és qualitativament perquè els episodis-fragments o cants sencers-inventats per Carner ens determinen una interpretació del poema. Els principals episodis de collita pròpia de Carner són els cants VI, IX i X, mentre que altres cants com el IV o el V, per citar dos exemples, inclouen fragments també inventats i no sempre fàcils de distingir de la simple ampliació. 2 Així, semblen compatibles 1 i 2, 2 i 3, 2 i 5. Les fronteres entre compatibilitat i incompatibilitat són, però,-lluny de ser completament clares-vagues i discutibles. L'esquema, doncs, obeeix a una pruïja exclusivament didàctica.
Advertiment previ. Aquesta guia conté detalls sobre el desenvolupament i el desenllaç de la novel... more Advertiment previ. Aquesta guia conté detalls sobre el desenvolupament i el desenllaç de la novel•la. Està pensada per a estudiants o lectors en general que l'hagin llegida prèviament.
Homenatge a Arthur Terry-2, Barcelona : Abadia de Montserrat, 1999 (vol. 2, p. 197-226), 1999
Edició anotada de les segones 'Virtuts del cagar', publicades el 1857. Dedicada a JM, in memoriam.
Joan Argenté i Artigal signava com a advocat i poeta quan escrivia articles a la premsa. Entre el... more Joan Argenté i Artigal signava com a advocat i poeta quan escrivia articles a la premsa. Entre els que nosaltres coneixem va escriure'n uns quants a l'Avui entre 1997 i 2001. Ignoro si hi són tots perquè no n'he fet el buidatge exhaustiu i no ho puc afirmar amb seguretat. El que sí puc dir és que aquests 20 articles són entre la documentació del poeta al Museu de Badalona i corresponen al que el servei de documentació del diari m'ha fet conèixer. De fet, a la documentació de l'arxiu n'hi ha força més que no estan digitalitzats encara.
Reduccions
El llarg poema narratiu Nabi és, com se sap, una represa de la llegenda bíblica veterotestamentar... more El llarg poema narratiu Nabi és, com se sap, una represa de la llegenda bíblica veterotestamentaria de J o n h. Narra, doncs, la peri-pecia del profeta en la seva fugida, la posterior engolida per un peix i la ulterior missió de Jonas a la ciutat pecadora de Ninive. Josep Carner recull fil per randa la trama de 1'Antic Testament-la tradi-ció-pero la tracta mitjanqant uns procediments que descriurem tot seguit i que donen una nova dimensió a la interpretació darrera del poema. Aquestes tecniques constitueixen el valor afegit de I'o-bra i perfilen la perspectiva de la invenció, d'allo que és original de Carner. Aquestes operacions són les següents: 1) copia, 2) parafrasi, 3) amplificació, 4) supressió i 5) invenció. Amb el benentes que l'enumeració tancada de tecniques implica un quadre de compatibi-litats i incompatiblitats entre cadascuna de les operacions1. És la darrera d'aquestes la que ens interessa pero abans d'estudiar-la re-passarem breument les quatre anteriors. La copia consisteix en una traducció gairebé literal del text bí-blic. En relació a aquest procediment, hi ha un altre problema sub-jacent: quina és la versió o versions de Jonas que Carner manejava? No ho sabem. Ara bé, podem conjecturar que la versió usada fou la traduccid catalana de la Biblia publicada per la ccFundaciÓ Bíblica Catalana))2. La raó és doble: la traducció de la fundació citada va ser promoguda pel pare Miquel d'Esplugues, amic íntim de Carner, i, per altra banda, la transcripció d'alguns antroponims i toponims al Nabi coincideix amb la de la Biblia esmentada3. Per dir només dos exemples pertanyents a la primera tecnica podem citar els versos Nubi VIII, 109 i Nabi 111, 26 que corresponen respectivament a Jn IV, 8 i Jn, I , 6. El segon procediment de composició és la parafrasi. Si per para-frasi entenem la repetició d'una mateixa idea amb diferents parau-les, convindrem a dir que el poema Nabi és una gran parafrasi del llibre bíblic i que, de més a més, és una parafrasi ampliada o ampli-ficada. Alguns exemples serien Jn I , 4 i Nabi III,4-10; J n I , 8 i Nabi III,50-52 o bé Jn I, 12 i NabiIII, 82-87. Ara bé, la parafrasi pot tenir Marcal Subiras i Pugibet
Article sobre la vida, obra i poesia de l'escriptor badaloní Joan Argenté. Publicat a 'Revista de... more Article sobre la vida, obra i poesia de l'escriptor badaloní Joan Argenté. Publicat a 'Revista de Catalunya'.
'Richard Wagner i Tannhäuser a París', traduït per Marçal Subiràs.
Safe Creative 2020
El contemporani: revista d'història núm. 28, 2003
publica les seves Petites proses blanques juntament amb Fedra i Letizia l'any 1937, encara mancav... more publica les seves Petites proses blanques juntament amb Fedra i Letizia l'any 1937, encara mancaven nou anys perquè el narrador i dramaturg s'estrenés com a poeta. En efecte, la primera obra poètica data de 1946 i és Cementiri de Sinera. Abans de l'obra que és objecte del nostre breu estudi Espriu va publicar El Doctor Rip (1931), una novel·la psicològica articulada mitjançant un monòleg intern d'un personatge condemnat a mort per una malaltia irreversible, Laia (1931), que tal volta sigui la producció en prosa més ambiciosa i important d'Espriu, Aspectes (1934), obra en què Espriu fa un tomb cap a les narracions més curtes, Ariadna al laberint grotesc (1935), obra en què l'autor aposta definitivament per la mal·leabilitat de la narració, i Miratge a Citerea (1935), una narració llarga en què es relaten les memòries fictícies d'un personatge. Dins el mateix volum en què es publiquen Petites proses blanques trobem també Letizia i Fedra. La primera és qualificada pel mateix autor com a conte i, encara, a la manera de Poe. La segona porta per subtítol Una llegenda vella presentada de nou. Ara bé, dins aquesta tendència cap al gènere del relat o la narració les Petites proses blanques enceten una nova inclinació o, si es prefereix, una nova combinació d'elements que fins aleshores havia utilitzat en diverses ocasions: la prosa dotada d'un alt contingut poètic amb una intenció poètica. L'element que apareix per primera vegada en aquestes proses és la curta extensió de les mateixes, bé que no existeix una homogeneïtat total. I un segon element, que
Congrés «ESTÈTICA I RELIGIÓ» Barcelona, 2-5 d'octubre de 1996
Sembla raonable sostenir que la millor poesia d'un escriptor es troba als seus darrers llibres, p... more Sembla raonable sostenir que la millor poesia d'un escriptor es troba als seus darrers llibres, perquè és aleshores quan s'hi pot veure abocada tota l'experiència vital i literària que ha anat atresorant amb el temps. Aquesta premissa, amb les excepcions que calgui consignar, es compleix a l'obra d'un dels grans poetes catalans del segle XX: Josep Carner. Tanmateix, el Carner al qual s'ha prestat més atenció és el de l'etapa noucentista, és a dir, la primera. No pas la més primerenca però sí la primera. I si bé és cert que el primers llibres de Carner estan cisellats amb gran perfecció formal i deixen al descobert, de bon començament, un valor sòlid i brillant de les lletres catalanes, també és cert que totes aquelles virtuts primiceres es veuen augmentades en llibres posteriors. Perquè la poesia de Carner, com el bon vi, és excel·lent des de l'inici però envelleix d'allò més bé i millora amb els anys. I diria que millora des del següent punt de vista. Mentre que la poesia anomenada noucentista -la dels primers llibres, posem fins al 1915 o 1920és un exemple de creació d'artefactes literaris singulars desproveïts, però, en la majoria de casos, d'una veritat íntima i personal, d'una experiència vital, d'un exercici de sinceritat, en la poesia que arrenca posem per cas el 1925 amb El cor quiet la perfecció formal està doblada amb la literaturització d'un saber humà, d'una expertesa vital, d'una coneixença moral. Si voleu, de dimensions variables, perquè potser Carner no sempre aconsegueix reunir en el poema la tècnica, la gràcia i la sinceritat, però quan ho fa els resultats són de proporcions monumentals. I no n'hi ha pas pocs d'exemples.
per Marçal Subiràs i Pugibet No serem els primers a afirmar que Josep Carner és eminentment un po... more per Marçal Subiràs i Pugibet No serem els primers a afirmar que Josep Carner és eminentment un poeta, que és així com ha estat i encara és conegut i que és així com ell va voler mostrarse literàriament. Ja sabem, però, que els grans escriptors solen ser polifacètics i ofereixen d'ells mateixos diverses versions, algunes de les quals resulten potser inesperades o, fins i tot, inversemblants. Al costat de la poesia, Carner ha confegit una narrativa que ha fet escola, ha traduït excel·lentment alguns clàssics moderns -com Shakespeare, Dickens, Lafontaine, Villiers de l'Isle-Adam-i ha assajat altres gèneres amb menor convicció i fortuna, com ara el teatre. Ara bé, en el magma ingent de la seva obra narrativa dispersa, que, espargida en diaris ací i allà, encara espera que algú l'editi de forma rigorosa, existeix un conjunt d'articles que constitueix el que podríem anomenar la seva obra crítica. Amb tota la raó, Albert Manent defensa l'opinió que Carner no és un crític com ho pot ser Riba, però és evident que entre els textos carnerians hi ha uns articles que expressen, amb major o menor claredat i profunditat, les seves idees sobre la literatura, la seva concepció de la creació i l'opinió sobre allò que s'escriu o que s'hauria d'escriure a Catalunya 1 .
Joia fou una revista que, dirigida pel poeta Ramon de Curell, va aparèixer el març de 1928 i va d... more Joia fou una revista que, dirigida pel poeta Ramon de Curell, va aparèixer el març de 1928 i va desaparèixer l'octubre del mateix any. La periodicitat fou mensual -hi ha, però, dos números dobles-i el seu format era 250⋅210 cm 1 . Segons exposa García Pons 2 , la redacció de la revista es trobava al carrer Prim 60-62 de la vila de Badalona, adreça en què era situada la impremta Herma A.G., encarregada de fer-la materialment. És difícil dir quin és el tema de la revista. De fet hi ha una mica de tot. Tracta temes de pintura, escultura, decoració, modes, cinema, arquitectura, música i també força temes de literatura, tot i que no és estrictament una revista literària. És, en el moment d'aparèixer, una mena del que avui anomenaríem revista de disseny, segurament inspirada en el model immediat de D'ací D'allà. A la vista de tot plegat hom pot preguntar-se quin és, doncs, l'interès d'aquesta publicació. La pregunta no és més legítima que en altres casos. Joia fou, dintre de les seves limitacions, una revista ambiciosa. Fou distribuïda arreu de Catalunya i, tant des del punt de vista de la presentació (tipografia, tipus de paper, ús de fotografies) com des del punt de 1 El llistat de números és el següent: núm.
Uploads
Talks by Marçal Subiràs
Articles by Marçal Subiràs