Directory

David Madueño - Academia.edu

Skip to main content

David Madueño

Follower

1

Following

1

Mentions

1

Public Views

Maria Estruch Subirana

Ingrid Guardiola

Agustí Colomines i Companys

Universitat de Barcelona

Pompeu Fabra University

cèlia nadal pascual

Università per Stranieri di Siena

Imma Farré i Vilalta

Universitat de Barcelona

M. Magdalena Brotons

Universitat de les Illes Balears

Maria Lacueva Lorenz

Universitat Oberta de Catalunya

Università Ca' Foscari Venezia

miquel àngel vidal pons

Interests

Uploads

Papers by David Madueño

L’home imperfecte i el poeta amagat

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

L'home imperfecte i el poeta amagat quaderndelesidees.press/lhome-imperfecte-i-el-poeta-amagat/ D... more L'home imperfecte i el poeta amagat quaderndelesidees.press/lhome-imperfecte-i-el-poeta-amagat/ Del poeta al lector El 26 de juny, el poeta sabadellenc Josep-Ramon Bach presentava a la llibreria La Llar del Llibre el seu darrer recull de poemes, L'estrany (Témenos Edicions). Un servidor va ser l'encarregat de presentar-lo, és a dir, de fer-ne la disecció davant els presents per treure'n l'entrellat, desvetllar-ne les essències i fer palès que es tracta d'una de les poètiques més bellament suggeridores i inspirades en llengua catalana. En la dècada que va del 1996 al 2006, Bach expandia un projecte poètic que pouava en l'imaginari oriental i africà amb quatre llibres d'una bellesa delicada i radical (L'ocell imperfecte, Viatge al cor de Li Bo, Ploma blanca i Kosambi, el narrador, que s'ampliaria el 2010 amb Versions profanes). Un cop completada l'etapa, vindrien una sèrie de llibres de temàtica variada (la memòria personal a El laberint de Filomena, els aforismes esmolats a L'enunciat i les tankes reflexives a Desig i sofre). Ara, amb L'estrany, reflexiona sobre l'arribada de la vellesa a la seva vida i inicia el que, al meu parer, pot ser una etapa en què passi comptes amb la injustícia i la maldat que veu al món que l'envolta i que prova de fa anys de conjurar amb el vol del vers, tot refermant els seus principis creadors i vitals: la rebel•lia, l'experimentació, la bellesa i la imaginació. De Friedrich a Camus Al famós quadre del pintor alemany Caspar David Friedrich, titulat Caminant damunt un mar de boira (1817), l'espectador hi veu en primer pla un home girat d'esquena que, recolzat en un bastó, observa un extraordinari paisatge muntanyenc. El tema de la magna composició és el poder sublim de la naturalesa, i resumeix a la perfecció molts dels aspectes més característics del corrent artístic que es va anomenar Romanticisme. De fet, Friedrich va arribar a afirmar el següent: «L'artista no hauria de pintar tan sols el que té al davant, sinó també el que veu en el seu interior.»

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci)

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci) quaderndelesidees.p... more Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci) quaderndelesidees.press/del-silici-al-mercuri-poesia-catalana-actual-2a-part-el-buit-i-el-silenci/ Risc d'implosió No és una qüestió de noms o d'obres. Tampoc de manca de qualitat. Potser sí d'un excés d'autocomplaença. Però, sobretot, la necessitat d'un context més idoni. En l'article anterior parlàvem d'una situació de soledat del gènere. Aquesta vegada parlarem del que provoca aquest soledat, del buit i del silenci que l'envolta dins la campana de vidre on resideix. La poesia catalana (la literatura catalana) viu amb el risc constant d'implosionar, de veure com la flama se li apaga per manca d'oxigen. Hi haurà qui es referirà a la "mala salut de ferro" que sempre ha caracteritzat el gènere per tal de veure el got mig ple, o la seva pervivència al llarg dels anys malgrat totes les dificultats econòmiques, socials o polítiques. Analitzem-ho. El radi d'acció del gènere ha estat limitat pel monstre de les "indústries culturals" des del segle XIX, que li imposa uns condicionants draconians. Malgrat tot, segueixen apareixent poetes, ja sigui perquè és un gènere excel•lent per a la formació lingüística de qui vol millorar el seu estil, per exercir el sentiment o l'experimentalisme exacerbats durant l'adolescència, per vocació autèntica. Tenim molts creadors i moltes propostes, però el problema rau en com una societat gestiona la seva pròpia literatura. Per evitar els malentesos, el conservadorisme, la carrincloneria i el narcisisme, cal treballar la manera com s'ensenya, com es transmet, com s'aprèn a llegir-la.

Comunicar és interpretar

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Ampliació del camp de batalla

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Crítica de poesia / Ampliació del camp de batalla quaderndelesidees.press/critica-de-poesia-ampli... more Crítica de poesia / Ampliació del camp de batalla quaderndelesidees.press/critica-de-poesia-ampliacio-del-camp-de-batalla/ Picant pedra dia rere dia, fent i refent paraules i versos. Així Joan Todó (La Sénia, 1977) ha donat continuïtat a la lluïssor embrutida que Los fòssils (al ras) va suposar per als cercadors de rareses literàries amb alt contingut calorífic. Calories per al cervell, vull dir, de les que greixen més que no pas engreixen. La mirada angulosa, el llenguatge agrest, l'exposició d'una putrefacció moral i vital, tot feia que les mirades convergissin sobre Joan Todó i n'esperessin la continuació, que arribaria amb les proses d'A butxacades. Però això va suposar una pausa i una (certa) reorientació que trencava amb la recerca que l'autor havia assajat fins llavors en vers. El fàstic que us cega continua l'anterior recull de poemes on el va deixar, una represa del llenguatge, la temàtica i l'estil, ampliant el camp de batalla a la recerca d'una victòria en la depuració de la proposta. I si no ens enganya (que podria ser, per estendre el joc), el seu mètode de treball es basa en l'escriptura i la reescriptura al llarg del temps, fins i tot dels anys, com un fenomen orgànic evolutiu, que culmina amb un grapat de poemes que troben en els factors abans esmentats la forma de relligar-se, d'esdevenir un discurs lineal, sense gairebé fissures, robust, on res és sobrer, que aquí esdevé encara més convincent i homogeni que en l'anterior lliurament.

El nord literari

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Crítica de narrativa / El nord literari quaderndelesidees.press/critica-de-narrativa-el-nord-lite... more

Marc Romera i Silvie Rothkovic: la neu del dolor

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

La Fundació Bernat Metge: dels Epicuris a les Erínies

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2017

La Fundació Bernat Metge: dels Epicuris a les Erínies quaderndelesidees.press/la-fundacio-bernat-... more

Garriga, Formosa, Puig: Les baules vallesanes

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Garriga, Formosa, Puig. Les baules vallesanes quaderndelesidees.press/garriga-formosa-puig-les-ba... more

Cartografia de noves poètiques

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Cartografia de noves poètiques quaderndelesidees.press/cartografia-de-noves-poetiques/

Singulars i plurals

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Singulars i plurals quaderndelesidees.press/singulars-i-plurals/ Els grans editors del segle XX r... more Singulars i plurals quaderndelesidees.press/singulars-i-plurals/ Els grans editors del segle XX responien a una imatge romàntica del negoci: tenaços, autosuficients, judiciosos… A Catalunya n'hem tingut alguns exemples en la pell de Joan Sales o Jaume Vallcorba, per exemple. I si bé les noves editorials sorgeixen com a fruit d'una conjuminació de diverses voluntats, encara trobem algunes al darrera de les quals hi ha l'ombra d'una persona singular.

La fertilitat poètica de Tanit

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

La fertilitat poètica de Tanit quaderndelesidees.press/la-fertilitat-poetica-de-tanit/

Lluís Calvo i Jordi Llavina: Poesia amb retrovisor

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2014

Quan l'any 1973, el poeta anglès W. H. Auden va escriure la composició A thanksgiving (Acció de g... more Quan l'any 1973, el poeta anglès W. H. Auden va escriure la composició A thanksgiving (Acció de gràcies), es trobava a les acaballes de la seva vida. A l'edat de seixanta-sis anys, després d'haver assolit el reconeixement crític i públic, feia un exercici d'humilitat recordant tots aquells autors que l'havien guiat al llarg de la seva vida lectora, compositora i moral: «Fondly I ponder You all: without You I couldn't have managed / even my weakest lines» , escriu després d'haver repassat cronològicament la importància de Hardly, Thomas, Frost, Yeats, Graves i tants d'altres, posant-los en relació amb els seus descobriments vitals, més enllà de l'àmbit literari. Quina necessitat tenia Auden, precisament en aquest moment, de fer-hi cap mena d'esment? Sovint, les citacions serveixen a molts poetes-el gènere on aquest recurs és més habitual-per donar pistes al lector sobre la direcció que pren el llibre o la composició que ha de llegir, però també per posar-lo en el carril d'una línia temàtica amb tradició al darrera. De vegades, serveix per determinar la font que ha fet brollar una idea semblant, que ha pres un caire diferent en el pensament de l'escriptor. Fins i tot hi ha qui considera que una de les debilitats dels escriptors joves i poc autocrítics és la manca de referents i l'excessiva necessitat d'esdevenir originals quan, a aquestes alçades de la pel•lícula-i molts abans, i tot-, ja no hi ha gairebé res per inventar.

Traduir els límits: Whitman, Blok i Sorescu

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Josep-Ramon Bach. Alteritats

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

Josep-Ramon Bach. Alteritats quaderndelesidees.press/josep-ramon-bach-alteritats/ "L'INSTINT DEL ... more Josep-Ramon Bach. Alteritats quaderndelesidees.press/josep-ramon-bach-alteritats/ "L'INSTINT DEL POETA", per David Madueño Anys enrere, el poeta i traductor Miquel Desclot proposava d'atorgar a Josep-Ramon Bach el títol "d'investigador en poesia", un terme definit per J.V. Foix, ja que "a la seva obra (…) es percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l'explorador que no es resigna a tornar a passar pel camí que havia obert el dia abans, si intueix que n'hi pot haver d'altres de tan o més atractius per arribar a la mateixa fita". L'instint (Tres i Quatre), el seu darrer llibre de poesia, primer volum de l'obra completa, recull de trenta anys d'obra (1962-1993, els anys d'aprenentatge), és un bon exemple d'aquesta ànsia pel descobriment líric: deixant-se portar per la seva intuïció creativa, ens fa viatjar per la llum i la foscor del viure, cap a l'Alexandria de Durrell o la Troia d'Homer; inventa paisatges nòrdics com Krominstone o Bergstaad, i fa parlar heterònims com Johnny Course, que canta el seu amor per l'Emilie Kraufort. Unint lirisme i surrealisme, assaja unes accions poètiques paral•leles a les accions artístiques que el col•lectiu sabadellenc Sala Tres duia a terme durant els anys setanta, les quals ell va viure i compartir. També hi treu el cap el Sabadell gris i industrial de la postguerra, encara que només sigui com a punt de partida per emprendre vol cap al món de la poesia i la literatura, deixant enrere la tristesa d'aquella època. El lector hi viu moments lluminosos, com en els llibres De rems i hores i Diorames, però també ens endinsem en el treball sord, solitari i obscur de l'escriptura, com passa amb els llibres Trànsfuga de la llum i Obra negra. I així arribem a un dels grans llibres d'aquesta primera etapa de tempteigs: Desig i sofre, en què la llum i l'ombra, el lirisme i el dolor, semblen saber-se lligats irremeiablement. En paraules del poeta: "Neixen a l'alba / els camins amorosos de l'oreneta, / mentre la terra emboca / el ritual dels cossos".

Un d’entre tants

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2014

Tot parafrasejant el primer poema de Cementiri de Sinera, «Pels rials» d'Internet «baixa el carro... more Tot parafrasejant el primer poema de Cementiri de Sinera, «Pels rials» d'Internet «baixa el carro / del sol» de les paraules crítiques que, abrusadores com el nostre astre, han quëstionat l'organització de l'any de commemoració dedicat al centenari de l'escriptor Salvador Espriu, tant pel que fa a la valoració de la pròpia obra com a la presentació de l'ésser humà que hi havia al seu darrera. El portal cultural Núvol ha estat, sens dubte, el màxim catalitzador d'aquest descontentament, i si hi feu una cerca de contingut, hi trobareu un gran nombre d'articles, rèpliques i comentaris dels lectors que han ocupat el 2013 i bona part del 2014. El fet és que si som honestos i ens estimem la nostra tradició literària, és feina de totsfilòlegs, docents, crítics i lectors-reflexionar i quëstionar els nostres escriptors i artistes cada cert temps sense por, sense tabús, amb un sentit iconoclasta però constructiu. Aquesta és, al meu parer, la millor actitud per comprovar si mantenen la validesa, si són aptes per seguir establerts en les nostres coordenades culturals i intel•lectuals; en això, precisament, es basen els conceptes de clàssic i cànon. I per aquest procés hi han passat manta vegades els clàssics d'altres tradicions: si Shakespeare segueix essent vàlid és perquè supera les lectures i les expectatives dels lectors de les diverses etapes temporals que se succeeixen. El problema d'aquests conceptes és la inflexibilitat dels dogmàtics: com qualsevol altra cosa, el concepte no és dolent per se, i amb una lectura flexible sempre poden esdevenir útils per reordenar una tradició tan aparentment complexa com és el cafarnaum literari català. Aquí és on haurien d'entrar en joc els homenatges i les commemoracions. D'altra banda, la premsa cultural, la crítica i el públic tenen tot el dret a considerar si els

Noves formes de brevetat (1)

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2017

Noves formes de brevetat (1) quaderndelesidees.press/noves-formes-de-brevetat-1/

Una qüestió de perspectiva

Una qüestió de perspectiva quaderndelesidees.press/una-questio-de-perspectiva/

Com fòssils sagnants

Selenites i terrestres

Caracters Es Una Revista De Llibres, 2010

Un nedador solitari travessant el món

Quadern De Les Idees Les Arts I Les Lletres, 2012

Un nedador solitari travessant el món Deslliurat de complexos i prejudicis poètics, Josep-Ramon B... more

L’home imperfecte i el poeta amagat

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

L'home imperfecte i el poeta amagat quaderndelesidees.press/lhome-imperfecte-i-el-poeta-amagat/ D... more L'home imperfecte i el poeta amagat quaderndelesidees.press/lhome-imperfecte-i-el-poeta-amagat/ Del poeta al lector El 26 de juny, el poeta sabadellenc Josep-Ramon Bach presentava a la llibreria La Llar del Llibre el seu darrer recull de poemes, L'estrany (Témenos Edicions). Un servidor va ser l'encarregat de presentar-lo, és a dir, de fer-ne la disecció davant els presents per treure'n l'entrellat, desvetllar-ne les essències i fer palès que es tracta d'una de les poètiques més bellament suggeridores i inspirades en llengua catalana. En la dècada que va del 1996 al 2006, Bach expandia un projecte poètic que pouava en l'imaginari oriental i africà amb quatre llibres d'una bellesa delicada i radical (L'ocell imperfecte, Viatge al cor de Li Bo, Ploma blanca i Kosambi, el narrador, que s'ampliaria el 2010 amb Versions profanes). Un cop completada l'etapa, vindrien una sèrie de llibres de temàtica variada (la memòria personal a El laberint de Filomena, els aforismes esmolats a L'enunciat i les tankes reflexives a Desig i sofre). Ara, amb L'estrany, reflexiona sobre l'arribada de la vellesa a la seva vida i inicia el que, al meu parer, pot ser una etapa en què passi comptes amb la injustícia i la maldat que veu al món que l'envolta i que prova de fa anys de conjurar amb el vol del vers, tot refermant els seus principis creadors i vitals: la rebel•lia, l'experimentació, la bellesa i la imaginació. De Friedrich a Camus Al famós quadre del pintor alemany Caspar David Friedrich, titulat Caminant damunt un mar de boira (1817), l'espectador hi veu en primer pla un home girat d'esquena que, recolzat en un bastó, observa un extraordinari paisatge muntanyenc. El tema de la magna composició és el poder sublim de la naturalesa, i resumeix a la perfecció molts dels aspectes més característics del corrent artístic que es va anomenar Romanticisme. De fet, Friedrich va arribar a afirmar el següent: «L'artista no hauria de pintar tan sols el que té al davant, sinó també el que veu en el seu interior.»

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci)

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci) quaderndelesidees.p... more Del Silici al Mercuri. Poesia catalana actual (2a part: El buit i el silenci) quaderndelesidees.press/del-silici-al-mercuri-poesia-catalana-actual-2a-part-el-buit-i-el-silenci/ Risc d'implosió No és una qüestió de noms o d'obres. Tampoc de manca de qualitat. Potser sí d'un excés d'autocomplaença. Però, sobretot, la necessitat d'un context més idoni. En l'article anterior parlàvem d'una situació de soledat del gènere. Aquesta vegada parlarem del que provoca aquest soledat, del buit i del silenci que l'envolta dins la campana de vidre on resideix. La poesia catalana (la literatura catalana) viu amb el risc constant d'implosionar, de veure com la flama se li apaga per manca d'oxigen. Hi haurà qui es referirà a la "mala salut de ferro" que sempre ha caracteritzat el gènere per tal de veure el got mig ple, o la seva pervivència al llarg dels anys malgrat totes les dificultats econòmiques, socials o polítiques. Analitzem-ho. El radi d'acció del gènere ha estat limitat pel monstre de les "indústries culturals" des del segle XIX, que li imposa uns condicionants draconians. Malgrat tot, segueixen apareixent poetes, ja sigui perquè és un gènere excel•lent per a la formació lingüística de qui vol millorar el seu estil, per exercir el sentiment o l'experimentalisme exacerbats durant l'adolescència, per vocació autèntica. Tenim molts creadors i moltes propostes, però el problema rau en com una societat gestiona la seva pròpia literatura. Per evitar els malentesos, el conservadorisme, la carrincloneria i el narcisisme, cal treballar la manera com s'ensenya, com es transmet, com s'aprèn a llegir-la.

Comunicar és interpretar

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Ampliació del camp de batalla

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Crítica de poesia / Ampliació del camp de batalla quaderndelesidees.press/critica-de-poesia-ampli... more Crítica de poesia / Ampliació del camp de batalla quaderndelesidees.press/critica-de-poesia-ampliacio-del-camp-de-batalla/ Picant pedra dia rere dia, fent i refent paraules i versos. Així Joan Todó (La Sénia, 1977) ha donat continuïtat a la lluïssor embrutida que Los fòssils (al ras) va suposar per als cercadors de rareses literàries amb alt contingut calorífic. Calories per al cervell, vull dir, de les que greixen més que no pas engreixen. La mirada angulosa, el llenguatge agrest, l'exposició d'una putrefacció moral i vital, tot feia que les mirades convergissin sobre Joan Todó i n'esperessin la continuació, que arribaria amb les proses d'A butxacades. Però això va suposar una pausa i una (certa) reorientació que trencava amb la recerca que l'autor havia assajat fins llavors en vers. El fàstic que us cega continua l'anterior recull de poemes on el va deixar, una represa del llenguatge, la temàtica i l'estil, ampliant el camp de batalla a la recerca d'una victòria en la depuració de la proposta. I si no ens enganya (que podria ser, per estendre el joc), el seu mètode de treball es basa en l'escriptura i la reescriptura al llarg del temps, fins i tot dels anys, com un fenomen orgànic evolutiu, que culmina amb un grapat de poemes que troben en els factors abans esmentats la forma de relligar-se, d'esdevenir un discurs lineal, sense gairebé fissures, robust, on res és sobrer, que aquí esdevé encara més convincent i homogeni que en l'anterior lliurament.

El nord literari

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Crítica de narrativa / El nord literari quaderndelesidees.press/critica-de-narrativa-el-nord-lite... more

Marc Romera i Silvie Rothkovic: la neu del dolor

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

La Fundació Bernat Metge: dels Epicuris a les Erínies

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2017

La Fundació Bernat Metge: dels Epicuris a les Erínies quaderndelesidees.press/la-fundacio-bernat-... more

Garriga, Formosa, Puig: Les baules vallesanes

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Garriga, Formosa, Puig. Les baules vallesanes quaderndelesidees.press/garriga-formosa-puig-les-ba... more

Cartografia de noves poètiques

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2016

Cartografia de noves poètiques quaderndelesidees.press/cartografia-de-noves-poetiques/

Singulars i plurals

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Singulars i plurals quaderndelesidees.press/singulars-i-plurals/ Els grans editors del segle XX r... more Singulars i plurals quaderndelesidees.press/singulars-i-plurals/ Els grans editors del segle XX responien a una imatge romàntica del negoci: tenaços, autosuficients, judiciosos… A Catalunya n'hem tingut alguns exemples en la pell de Joan Sales o Jaume Vallcorba, per exemple. I si bé les noves editorials sorgeixen com a fruit d'una conjuminació de diverses voluntats, encara trobem algunes al darrera de les quals hi ha l'ombra d'una persona singular.

La fertilitat poètica de Tanit

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

La fertilitat poètica de Tanit quaderndelesidees.press/la-fertilitat-poetica-de-tanit/

Lluís Calvo i Jordi Llavina: Poesia amb retrovisor

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2014

Quan l'any 1973, el poeta anglès W. H. Auden va escriure la composició A thanksgiving (Acció de g... more Quan l'any 1973, el poeta anglès W. H. Auden va escriure la composició A thanksgiving (Acció de gràcies), es trobava a les acaballes de la seva vida. A l'edat de seixanta-sis anys, després d'haver assolit el reconeixement crític i públic, feia un exercici d'humilitat recordant tots aquells autors que l'havien guiat al llarg de la seva vida lectora, compositora i moral: «Fondly I ponder You all: without You I couldn't have managed / even my weakest lines» , escriu després d'haver repassat cronològicament la importància de Hardly, Thomas, Frost, Yeats, Graves i tants d'altres, posant-los en relació amb els seus descobriments vitals, més enllà de l'àmbit literari. Quina necessitat tenia Auden, precisament en aquest moment, de fer-hi cap mena d'esment? Sovint, les citacions serveixen a molts poetes-el gènere on aquest recurs és més habitual-per donar pistes al lector sobre la direcció que pren el llibre o la composició que ha de llegir, però també per posar-lo en el carril d'una línia temàtica amb tradició al darrera. De vegades, serveix per determinar la font que ha fet brollar una idea semblant, que ha pres un caire diferent en el pensament de l'escriptor. Fins i tot hi ha qui considera que una de les debilitats dels escriptors joves i poc autocrítics és la manca de referents i l'excessiva necessitat d'esdevenir originals quan, a aquestes alçades de la pel•lícula-i molts abans, i tot-, ja no hi ha gairebé res per inventar.

Traduir els límits: Whitman, Blok i Sorescu

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2015

Josep-Ramon Bach. Alteritats

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2019

Josep-Ramon Bach. Alteritats quaderndelesidees.press/josep-ramon-bach-alteritats/ "L'INSTINT DEL ... more Josep-Ramon Bach. Alteritats quaderndelesidees.press/josep-ramon-bach-alteritats/ "L'INSTINT DEL POETA", per David Madueño Anys enrere, el poeta i traductor Miquel Desclot proposava d'atorgar a Josep-Ramon Bach el títol "d'investigador en poesia", un terme definit per J.V. Foix, ja que "a la seva obra (…) es percep ben clarament aquella curiositat infatigable de l'explorador que no es resigna a tornar a passar pel camí que havia obert el dia abans, si intueix que n'hi pot haver d'altres de tan o més atractius per arribar a la mateixa fita". L'instint (Tres i Quatre), el seu darrer llibre de poesia, primer volum de l'obra completa, recull de trenta anys d'obra (1962-1993, els anys d'aprenentatge), és un bon exemple d'aquesta ànsia pel descobriment líric: deixant-se portar per la seva intuïció creativa, ens fa viatjar per la llum i la foscor del viure, cap a l'Alexandria de Durrell o la Troia d'Homer; inventa paisatges nòrdics com Krominstone o Bergstaad, i fa parlar heterònims com Johnny Course, que canta el seu amor per l'Emilie Kraufort. Unint lirisme i surrealisme, assaja unes accions poètiques paral•leles a les accions artístiques que el col•lectiu sabadellenc Sala Tres duia a terme durant els anys setanta, les quals ell va viure i compartir. També hi treu el cap el Sabadell gris i industrial de la postguerra, encara que només sigui com a punt de partida per emprendre vol cap al món de la poesia i la literatura, deixant enrere la tristesa d'aquella època. El lector hi viu moments lluminosos, com en els llibres De rems i hores i Diorames, però també ens endinsem en el treball sord, solitari i obscur de l'escriptura, com passa amb els llibres Trànsfuga de la llum i Obra negra. I així arribem a un dels grans llibres d'aquesta primera etapa de tempteigs: Desig i sofre, en què la llum i l'ombra, el lirisme i el dolor, semblen saber-se lligats irremeiablement. En paraules del poeta: "Neixen a l'alba / els camins amorosos de l'oreneta, / mentre la terra emboca / el ritual dels cossos".

Un d’entre tants

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2014

Tot parafrasejant el primer poema de Cementiri de Sinera, «Pels rials» d'Internet «baixa el carro... more Tot parafrasejant el primer poema de Cementiri de Sinera, «Pels rials» d'Internet «baixa el carro / del sol» de les paraules crítiques que, abrusadores com el nostre astre, han quëstionat l'organització de l'any de commemoració dedicat al centenari de l'escriptor Salvador Espriu, tant pel que fa a la valoració de la pròpia obra com a la presentació de l'ésser humà que hi havia al seu darrera. El portal cultural Núvol ha estat, sens dubte, el màxim catalitzador d'aquest descontentament, i si hi feu una cerca de contingut, hi trobareu un gran nombre d'articles, rèpliques i comentaris dels lectors que han ocupat el 2013 i bona part del 2014. El fet és que si som honestos i ens estimem la nostra tradició literària, és feina de totsfilòlegs, docents, crítics i lectors-reflexionar i quëstionar els nostres escriptors i artistes cada cert temps sense por, sense tabús, amb un sentit iconoclasta però constructiu. Aquesta és, al meu parer, la millor actitud per comprovar si mantenen la validesa, si són aptes per seguir establerts en les nostres coordenades culturals i intel•lectuals; en això, precisament, es basen els conceptes de clàssic i cànon. I per aquest procés hi han passat manta vegades els clàssics d'altres tradicions: si Shakespeare segueix essent vàlid és perquè supera les lectures i les expectatives dels lectors de les diverses etapes temporals que se succeeixen. El problema d'aquests conceptes és la inflexibilitat dels dogmàtics: com qualsevol altra cosa, el concepte no és dolent per se, i amb una lectura flexible sempre poden esdevenir útils per reordenar una tradició tan aparentment complexa com és el cafarnaum literari català. Aquí és on haurien d'entrar en joc els homenatges i les commemoracions. D'altra banda, la premsa cultural, la crítica i el públic tenen tot el dret a considerar si els

Noves formes de brevetat (1)

Quadern de les idees, les arts i les lletres, 2017

Noves formes de brevetat (1) quaderndelesidees.press/noves-formes-de-brevetat-1/

Una qüestió de perspectiva

Una qüestió de perspectiva quaderndelesidees.press/una-questio-de-perspectiva/

Com fòssils sagnants

Selenites i terrestres

Caracters Es Una Revista De Llibres, 2010

Un nedador solitari travessant el món

Quadern De Les Idees Les Arts I Les Lletres, 2012

Un nedador solitari travessant el món Deslliurat de complexos i prejudicis poètics, Josep-Ramon B... more