Papers by Jaume Deya Miro
Papers de la Societat Espeleològica Balear 7, 2024
Presentamos en este artículo los niveles funerarios talayóticos de la Cova des Robiols (Puigpunye... more Presentamos en este artículo los niveles funerarios talayóticos de la Cova des Robiols (Puigpunyent, Mallorca).
Se concluye que durante el final del período talayótico (c.750-550 a.C.) se inhumaron en la cavidad no menos de
163 individuos de todas las edades y ambos sexos, con un ajuar cerámico y metálico homogéneo. En el momento
de transición a la cultura baleárica/postalayótica, hacia c.550 a.C. se prendió fuego a todos los restos, que quedaron
sepultados bajo una capa de cal y losas desprendidas del techo.
III Jornades Estudis Locals de Sencelles, 2021
Les obres de construcció d'un habitatge unifamiliar al camí de Binialmara (Ref. Cadastral 1390031... more Les obres de construcció d'un habitatge unifamiliar al camí de Binialmara (Ref. Cadastral 1390031DD9819S0001BM), a l'àrea coneguda com l'era d'en Pelat, posaren de manifest l'existència d'una necròpolis del final de l'edat del ferro (posttalaiòtic) formada per un conjunt de cavitats excavades a la roca.
XVIII JORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX, 2024
XVIIIJORNADES D'ESTUDIS LOCALS DE SÓLLER I FORNALUTX , 2024
La sequera de l’estiu de l’any 2011 i la conseqüent davallada de les aigües del Gorg Blau (Escorc... more La sequera de l’estiu de l’any 2011 i la conseqüent davallada de les aigües del Gorg Blau (Escorca) permeteren posar de manifest la importància arqueològica i històrica de la zona. Les restes demostren una ocupació continuada de l’indret des dels inicis del poblament illenc fins arribar a l’època moderna. Les característiques geofísiques i ambientals de la vall li confereixen un alt valor estratègic evidenciat per la inusual abundància de jaciments arqueològics documentats en tot el seu entorn. Esment especial mereix la localització d'un important assentament islàmic que va constituir un dels principals centres de resistència almohade al llarg de la conquesta cristiana de Mallorca. En aquest breu treball es presenta l’evolució del projecte i algunes pinzellades dels resultats de 12 anys de recerca.
XVII Jornades Estudis Locals de Sóller i Fornalutx., 2023
Gracies a unes imatges casuals-i gairebé domestiques-, fetes per algun membre de la família Zayas... more Gracies a unes imatges casuals-i gairebé domestiques-, fetes per algun membre de la família Zayas als Franco i acompanyants aquella jornada de primavera de al cim del Puig Major, i unes altres d'una missa en el 194 7 també sobre la mateixa cota, hem pogut tenir constancia de l' existencia del jaciment pre historie situat a més altitud de tot Mallorca.
I Jornades Estudis Locals de Valldemossa, 2019
6. Sa Vinya Vella. El conjunt de la vinya vella destaca també per la seva excepcionalitat. Corres... more 6. Sa Vinya Vella. El conjunt de la vinya vella destaca també per la seva excepcionalitat. Correspon a dues vivendes adossades on les volades de la seva fac;ana es troben completament decorades, a més d'una volada lateral. Abunden els motius geometrics i abstractes, destacant a més una figura antropomorfa amb cap d'ocell i una representació d'un vaixell. També apareix algun motiu floral. La fac;ana lateral conserva una data "1667" i restes d'una inscripció.
Papers Societat Espeleològica Balear, 2022
La cova des Drac des Rafal des Porcs (BERMEJO et al., 2021; GRÀCIA et al., 2022) és un clàssic di... more La cova des Drac des Rafal des Porcs (BERMEJO et al., 2021; GRÀCIA et al., 2022) és un clàssic dins del món espeleològic illenc. El seu gran potencial arqueològic fou descobert l'any 1997, quan les primeres exploracions subaquàtiques desenvolupades pel grup espeleològic GNM (Grup Nord de Mallorca) posaren de manifest un important dipòsit ceràmic que custodiava el seu llac. L'arqueòleg Joan Manuel Pons va dur a terme una primera intervenció el 1997, que fou paralitzada al cap de poc temps per problemes amb la propietat, deixant-se així desprotegits els materials localitzats. Anys després, el 2002, la Policia Nacional, en una investigació de tràfic de drogues a la zona de Llucmajor, va requisar un conjunt arqueològic de gran valor. Per un seguit d'evidències tenim constància del fet que part d'aquests materials provenen de la citada cavitat. El present estudi interdisciplinari entre arqueologia i espeleobusseig té com a objectiu donar a conèixer aquests materials inèdits i analitzar l'ocupació i ús d'aquesta cavitat: un jaciment que havia quedat completament a l'oblit des de la seva troballa. Aspectes geològics i descripció de la cavitat La marina de Migjorn, on es desenvolupa la cova, està formada per roques carbonatades del miocè superior. Aquestes posseeixen una notable heterogeneïtat textural des del punt de vista litològic que es correspon amb diversos ambients deposicionals, disposats a l'espai en superposicions complexes pròpies de les plataformes carbonatades d'àmbit tropical. La variada litologia horitzontalment i vertical Jaume DEYÀ 1, 2 , Enric COLOM MENDOZA 3 i Francesc GRÀCIA 4, 5
XVI Jornades d'Estudis Locals de Sóller i Fornalutx, 2022
Aquest article té com objecte presentar els resultats d'un intent de potenciar el patrimoni arque... more Aquest article té com objecte presentar els resultats d'un intent de potenciar el patrimoni arqueologic solleric a partir de diverses estrategies. Seguint com eix conductor el jaciment arqueologic del Puig d'en Canals, es va iniciar un projecte transversal que incloia la posada en valor del jaciment a partir de la implicació dels escolars, mitjanr,;ant la iniciativa APS (Aprenentatge i Servei) educatiu encaminat als escolars batejat com APS Arqueotramuntana. A més, de la renovació i dinamització del fons arqueologic preservat al Museu de Sóller-Casal de Cultura.
en el reducto montañoso de Almallutx que fue el último refugio de los musulmanes tras la conquist... more en el reducto montañoso de Almallutx que fue el último refugio de los musulmanes tras la conquista cristiana de 1229, apareció en el año 2014 una orza cerámica vidriada en cuerda seca total cuya forma responde convencionalmente a la de un "bacín", pero a la que hemos nombrado con el arabismo alcolla (qulla), cuyo significado es "orza", ya que este término ha sido propuesto recientemente para denominar a esta forma. Se trata de una pieza diseñada para contener el agua limpia destinada a las abluciones rituales islámicas y que presenta una inscripción árabe con una salmodia purificadora. Su capacidad se corresponde con una unidad del sistema metrológico andalusí, la arroba mayor o arroba de líquidos, medida llamada en la España cristiana cántara y que era equivalente a unos 16 litros y medio con pequeñas variaciones según las zonas geográficas. La cántara de Almallutx es un ejemplar único que tiene un paralelo formal muy estrecho en otra pieza encontrada en el Levante peninsular, la "media cántara" de Cocentaina (Alicante). Este paralelismo, así como la masiva presencia de cerámica levantina andalusí en Mallorca nos induce a considerar la lujosa orza de Almallutx como un probable objeto de importación llegado a la isla de Mallorca desde el Levante peninsular.
Vessants, arquelogia i cultura, 2012
La visita, l’any 2014, d’una cavitat a Orient (Bunyola), posa de manifest l’existencia d’una necr... more La visita, l’any 2014, d’una cavitat a Orient (Bunyola), posa de manifest l’existencia d’una necropoli on es conserven restes de tauts de fusta, un tipus de ritual funerari ja documentat a l’illa de Mallorca en el context de l’edat del ferro. Malauradament, el jaciment ha sofert importants espolis, podent-se veure en superficie abundant material arqueologic. Les restes documentades i l’acces a alguns materials recuperats a l’indret els anys 70, han permes donar una primera visio dels ritus que s’hi dugueren a terme i aportar noves dades en quant a la manifestacio cultural dels sarcofags de fusta. Un fet del tot inesperat ha consistit en poder relacionar, de forma directa, aquesta necropolis amb el jaciment de Son Espases (Palma) i amb la necropolis de la cova Monja (Sencelles) i de s’Alova (Soller).
En este artículo se presentan los análisis de composición elemental e isotópicos de doce placas r... more En este artículo se presentan los análisis de composición elemental e isotópicos de doce placas realizadas enteramente en plomo, procedentes de dos necrópolis de Sóller –Mallorca–: S’Alova y Ses Copis. Estas placas son producciones que pueden datarse a partir del siglo IV-III a. C., en época postalayòtica. Para el origen del metal se barajan distintas regiones que van desde el ámbito local, hasta el Levante y Sur Peninsular y, de forma más incierta, en el Nordeste peninsular, Sur de Francia y Norte de África. La información obtenida en este trabajo, puesta en relación con los datos de otras investigaciones, permite consolidar los conocimientos que tenemos sobre cómo se integraban las Islas Baleares en las redes de intercambios en el contexto del Mediterráneo occidental durante estas cronologías. Por otra parte, el estudio aporta datos relacionados con la organización de estas producciones. La combinación de los análisis de isótopos de plomo, junto al estudio de la distribución de mo...
Journal of Archaeological Science: Reports, 2021
This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent,... more This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent, Mallorca). The remarkable state of conservation of this sword and the fact that it is the only item of its kind documented in the 21st century in an archaeological excavation make it an exceptional find. The main purpose of this research is to characterise its technological and archaeological significance. The analytical information presented (14 C, XRF, ICP-MS, radiography, metallography, micro-hardness and LIA) makes possible the dating of one of these objects for the first time, and provides important information to understand the manufacturing process of this sword, its functionality, its social significance, as well as aspects related to the provenance of the copper ores used. Thus, our research provides essential information to understand these objects as emblematic items rather than functional weapons, and contextualises them within the Balearic Late Bronze Age societies and broader Western Mediterranean trading routes.
Homenatge Joana Maria Palou, 2022
Abside.Rivista di Storia dell’Arte, 2022
en el reducto montañoso de Almallutx que fue el último refugio de los musulmanes tras la conquist... more en el reducto montañoso de Almallutx que fue el último refugio de los musulmanes tras la conquista cristiana de 1229, apareció en el año 2014 una orza cerámica vidriada en cuerda seca total cuya forma responde convencionalmente a la de un "bacín", pero a la que hemos nombrado con el arabismo alcolla (qulla), cuyo significado es "orza", ya que este término ha sido propuesto recientemente para denominar a esta forma. Se trata de una pieza diseñada para contener el agua limpia destinada a las abluciones rituales islámicas y que presenta una inscripción árabe con una salmodia purificadora. Su capacidad se corresponde con una unidad del sistema metrológico andalusí, la arroba mayor o arroba de líquidos, medida llamada en la España cristiana cántara y que era equivalente a unos 16 litros y medio con pequeñas variaciones según las zonas geográficas. La cántara de Almallutx es un ejemplar único que tiene un paralelo formal muy estrecho en otra pieza encontrada en el Levante peninsular, la "media cántara" de Cocentaina (Alicante). Este paralelismo, así como la masiva presencia de cerámica levantina andalusí en Mallorca nos induce a considerar la lujosa orza de Almallutx como un probable objeto de importación llegado a la isla de Mallorca desde el Levante peninsular.
Journal of Archaeological Science-Reports., 2021
This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent,... more This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent, Mallorca). The remarkable state of conservation of this sword and the fact that it is the only item of its kind documented in the 21st century in an archaeological excavation make it an exceptional find. The main purpose of this research is to characterise its technological and archaeological significance. The analytical information presented (14 C, XRF, ICP-MS, radiography, metallography, micro-hardness and LIA) makes possible the dating of one of these objects for the first time, and provides important information to understand the manufacturing process of this sword, its functionality, its social significance, as well as aspects related to the provenance of the copper ores used. Thus, our research provides essential information to understand these objects as emblematic items rather than functional weapons, and contextualises them within the Balearic Late Bronze Age societies and broa...
V Jornades d'Estudis Locals de Puigpunyent, 2021
Journal of Archaeological Science-Reports., 2021
This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent,... more This paper presents the study of a sword found in Talayot del Serral de ses Abelles (Puigpunyent, Mallorca). The remarkable state of conservation of this sword and the fact that it is the only item of its kind documented in the 21st century in an archaeological excavation make it an exceptional find. The main purpose of this research is to characterise its technological and archaeological significance. The analytical information presented (14 C, XRF, ICP-MS, radiography, metallography, micro-hardness and LIA) makes possible the dating of one of these objects for the first time, and provides important information to understand the manufacturing process of this sword, its functionality, its social significance, as well as aspects related to the provenance of the copper ores used. Thus, our research provides essential information to understand these objects as emblematic items rather than functional weapons, and contextualises them within the Balearic Late Bronze Age societies and broader Western Mediterranean trading routes.
Uploads
Papers by Jaume Deya Miro
Se concluye que durante el final del período talayótico (c.750-550 a.C.) se inhumaron en la cavidad no menos de
163 individuos de todas las edades y ambos sexos, con un ajuar cerámico y metálico homogéneo. En el momento
de transición a la cultura baleárica/postalayótica, hacia c.550 a.C. se prendió fuego a todos los restos, que quedaron
sepultados bajo una capa de cal y losas desprendidas del techo.
Se concluye que durante el final del período talayótico (c.750-550 a.C.) se inhumaron en la cavidad no menos de
163 individuos de todas las edades y ambos sexos, con un ajuar cerámico y metálico homogéneo. En el momento
de transición a la cultura baleárica/postalayótica, hacia c.550 a.C. se prendió fuego a todos los restos, que quedaron
sepultados bajo una capa de cal y losas desprendidas del techo.