Papers by Diego Lopez Onaindia
Archaeological and Anthropological Sciences, 2019
The study of dental morphology has proven useful for reconstructing the biological profiles of an... more The study of dental morphology has proven useful for reconstructing the biological profiles of ancient populations. In this work, we present the results obtained by analysing dental non-metric traits in many of the most important Mesolithic burial contexts from the Iberian Peninsula. Currently, a substantial debate is underway regarding the relationship between the different geographical areas of the Peninsula and their different chronological moments. This paper is based on a sample consisting of a minimum number of 437 previously unpublished individuals from 11 Mesolithic and Neolithic sites, whose data were compared with Italian Mesolithic and Neolithic samples and posterior Iberian groups. We analysed these data by chi-squared analysis and by calculating the mean measure of divergence biological distance measure. There were no significant differences among the different regional groups from the Iberian Mesolithic. Moreover, the Iberian Mesolithic samples differ significantly from the Italian samples. In addition, although certain Neolithic samples differ from the hunter-gatherer profile, it seems that they received important biological influence from Mesolithic groups from the Iberian Peninsula, which varies with geography, since the farmer groups from the Mediterranean area are the most distinct from the previous hunter-gatherers. Our results suggest a common biological origin for all the Iberian Mesolithic assemblages, which probably originated during the Last Glacial Maximum. In addition, this profile differs from the one observed in Italian coetaneous groups. Finally, similar to the latest aDNA studies, this study suggests that the Neolithization process of the Peninsula was heterogeneous.
Journal of Archaeological Science: Reports 24: 198-207, 2019
In this article, a zooarchaeological and isotopic analysis is presented for 26 dog exemplars (Can... more In this article, a zooarchaeological and isotopic analysis is presented for 26 dog exemplars (Canis familiaris). These dogs were deposited in burial and ceremonial structures in the northeastern Iberian Peninsula during the Middle Neolithic, within the Pit Grave cultural horizon (ca. 4200–3600 cal BC). Four archaeological sites of the Catalonian coastal strip are studied: Camí de Can Grau, La Serreta, Ca l'Arnella, and Bòbila Madurell (one of the most important necropolises of the Iberian Peninsula). The presence of these dogs is interpreted as evidence of accompanying offerings and represents the most ancient use of this animal in the context of burials within the studied territory. Although it is a not a globally recorded gesture during this period, in light of the present results, it can be considered as a stereotyped ritual activity and evidence of the close relationship between these animals and the human communities. The diet of most of the dogs must be considered mixed and very similar to that of the humans, including consumption of herbivores and terrestrial plants.
La Cova de l'Avellaner es uno de los contextos arqueológicos del noreste peninsular más conocidos... more La Cova de l'Avellaner es uno de los contextos arqueológicos del noreste peninsular más conocidos perteneciente cronológicamente a los inicios del neolítico. La presencia de tres cavidades con numerosos restos humanos y su cronología neolítica tan antigua, ha hecho de este yacimiento un lugar de referencia sobre las prácticas funerarias realizadas por aquellas primigenias comunidades agricultoras y pastoras. Las primeras dataciones que se realizaron a inicios de los 90 ofrecieron resultados con márgenes de incertidumbre demasiado altos, que generaban ciertas dudas sobre su validez. Por ello, recientemente decidimos iniciar un programa de dataciones para concretar la cronología de los tres espacios funerarios documentados. Se fecharon tres individuos, uno de cada espacio. Los resultados de esas dataciones y su contextualización en el marco de las primeras prácticas funerarias del noreste peninsular constituyen el objetivo del presente artículo. LABURPENA Neolitiko garaiko hasieran kokatu daitezkeen kontextu arkeologikoetatik hoberen ezagutzen denetako bat dugu Cova de l'Avellaner. Izan ere, haitzulo honek dituen hiru geletan topatzen diren giza aztarna ugari eta aintzineko kronologiak, lehen nekazal eta artzainei buruzko ikerke-tarako erreferentzi bilakatu dute. Dena den, lortu ziren lehen datazioek zeukaten ziurgarritasun marjin altuek beraien baliozkotazunari buruzko kezkak sortu zituzten. Hori dela eta, datazio programa berri bat hastea erabaki genuen, haitzuloaren hiru eremuen kronologia zehaztu ahal iza-teko. Helburu honekin, gela bakoitzeko gizabanako baten laginak datatu ziren. Artikulu honen helburuak datazio hauen emaitzak eta hauekin, Iberiar Penintsulako lehen ehortze praktiken testuinguru barruan, egindako interpretazioak azaltzea dira. ABSTRACT Until a few years ago, the available information regarding the funerary practices of the first Neolithic communities was negligible. Currently, this has changed significantly, thanks, particularly, to the works carried out in sites such as Cova Bonica or Can Sadurní. In this context, the Cova de l'Avellaner, the addressed site of this paper, was one of the best-known Early-Neolithic archaeological contexts from the Northeast of the Iberian Peninsula. The site has three cavities with numerous human remains. This exceptional archaeological record and its old chronology have made this cave a reference site of the funerary practices of the first farming societies. The information provided, both by contexts such as Cova de l'Avellaner, and those currently being excavated, seem to show that the caves were selected during this time as burial sites. Different individuals were buried in those cavities, probably accompanied by different tools, containers and ornaments as grave goods. The problem is that it is practically impossible to assign such elements to each of the dead and even to recognize others who could be part of the sediment that covered the bodies. In any case, in this paper a description of the discovered materials are presented, since their characteristics can help to recognize which type of artefacts could accompany the buried and because they also have an added value as a chronological marker; this is what has helped us to define better the moment in which the burials were practiced. The first radiocarbon dates from Cova de l'Avellaner were made during the nineties and provided too wide margins, so their validity is doubtful For this reason we have recently started a radiocarbon dating programme, in order to determine the chronology of the three funerary spaces
Demographic and palaeopathological study from dental remains.
Consuelo Rodriguez1, Clizia Murgia... more Demographic and palaeopathological study from dental remains.
Consuelo Rodriguez1, Clizia Murgia1, Diego López-Onaindia2, Francesca Biscu3, Ilenia Atzori4, Vittorio Mazzarello3, M. Eulàlia Subirà2.
1Unitat d’Antropologia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
2(Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural (GRAPAC). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
3 Dipartimento di Scienze Biomediche, Viale San Pietro 43/c, Sassari.
4Museum Studies, University of Leicester, Museum Studies Building, 19 University Road, Leicester LE1 7RF.
Keywords: teeth; taphonomy; paleopathology; Sardinia; anthropology.
The purpose of this study is to reconstruct the demographic and palaeopathological characteristics of individuals based on a sample of mandibular and maxillary dental remains, found both in situ and ex situ, from an archaeological excavation located in the North-Central Sardinia, dating between the ninth and second centuries B.C.
The analysed sample is constituted by 220 adult dentitions and 55 sub-adult dentitions, each of which has been identified and lateralized . The biological age-at-death was estimated through dental eruption patterns and performing an evaluation of root development in sub-adults, and examining dental wear in adults.
Metric and morphological dental analysis were performed, recording every epigenetic and pathological evidence so to provide a general framework for the local population and reconstruct the features of the odonto – stomatognathic functional system.
In addition, alterations due to contextual taphonomy, which might have influenced this sample completeness, were observed.
The analysis performed show a low incidence of dental diseases, usually due to poor hygiene, diet and genetic issues, metabolic disorders (few cases related to hypoplasia) and epigenetic issues. We also found some interesting dental wear patterns that do not seem to correspond to the diet-related affection because of their angles and positions.
Considering the odonto – stomatognathic system of this sample the overall framework shows a population in good health conditions. Moreover, the wear patterns indicate functional aspects of teeth, other than chewing food, in this sample.
This paper presents dental morphological data of Neolithic, Chalcolithic and Bronze Age populatio... more This paper presents dental morphological data of Neolithic, Chalcolithic and Bronze Age populations from the Catalan Pre-Pyrenean area. The Neolithic group, in particular, differs from those of surrounding areas in its funerary culture: the building of cists, which is not present in the Sepulcres de Fossa Culture. A minimum number of 118 individuals from this area were studied for this work, and the data were compared with those of other Iberian and European groups. The results indicate that the two micro-regional groups from the Catalan area (Pre-Pyrenean and Pre-Coastal) were biologically different during the Neolithic and the Chalcolithic, but not in the Bronze Age, when they also appeared to be more homogeneous culturally. In addition, both areas differ biologically from coetaneous Italian groups, although those closer to the coast show slightly smaller differences. Finally, the Bronze Age groups also present fewer differences with regard to the Italian Bronze Age’s group. Therefore, the results suggest that the Catalan Neolithic population had two separate origins, related to cultural patterns, and that differences between the groups decreased within time, probably due to trade-related activities. Moreover, the fact that the difference with Italian populations decreased during the Bronze Age suggests major population movements through the Mediterranean that would affect the biological composition of the human groups.
During the Neolithic Age and afterwards, several funerary practices coexisted in the northeast of... more During the Neolithic Age and afterwards, several funerary practices coexisted in the northeast of the Iberian Peninsula from the Mediterranean to the Atlantic. According to archaeological data, there was a coexistence of sepulchral caves and megalithic monuments at the end of the Neolithic, following the dominance of open-air pit burials during the Middle Neolithic. The aim of this work is to analyse the biological relationships between individuals representing those cultures, based on their dental morphology – the first such attempt. This study presents data of 156 individuals from this period, and will allow elucidate the population dynamics including the role of migrations and other factors. https://authors.elsevier.com/a/1V6Nn,QrZwiIe
Isolated macrodontia, consisting of the gigantism of a single tooth, is an extremely rare conditi... more Isolated macrodontia, consisting of the gigantism of a single tooth, is an extremely rare condition. Only 16 cases of isolated macrodontia of mandibular second premolars have been reported to date. Although the aetiology of this phenomenon remains unknown, many authors have related it to the control of the apoptotic process, leading to the patterning and size of dental cusps. There is not a clear genetic inheritance pattern since only two of those 16 cases correspond to close relatives. To our knowledge, there have been no reports of isolated macrodontia of mandibular second premolars in archaeological remains. Cova del Pantà de Foix site is a Chalcolithic sepulchral cave situated in the North-East of the Iberian Peninsula in which the remains of at least 30 individuals were recovered. Most of these individuals show several signs of environmental stressors. The current study presents the first case of isolated bilateral macrodontia of mandibular premolars from an archaeological context, corresponding to a young male individual discovered in this site. This condition could be the last consequence of environmental factors epigenetically affecting apoptosis processes in early tooth development and a possible genetic predisposition to show a shapedeviation in the dentition.
During the third millennia bc, there is a change in the funerary patterns of the populations in C... more During the third millennia bc, there is a change in the funerary patterns of the populations in Catalonia. This novelty usually has been usually related to a change in the economical source of the human groups that become less sedentary as the stockbreeding becomes more important. In the present study, we analyse this change, reflected in the mortuary practices, by the study of diet and health markers such as caries, dental calculus or enamel hypoplasias and of biological affinities based on dental non-metric traits. It has been included a total amount of 317 permanent teeth from Cova del Pantà de Foix sites, a sepulchral cave found at the south-west of the city of Barcelona and dates from the third millennia bc. The 74.2% of them present dental calculus deposits, which are usually related to a high protein intake. Nevertheless, the high prevalence of carious lesions (15.3% of the teeth) suggests that the main dietary contribution comes from carbohydrates. Furthermore, when this group is compared with one from the Middle Neolithic Age, which presents a lower calculus prevalence, no biological differences are observed. This lack of differences among these groups denote that the origin of the high amount of calculus deposit is environmental, which is consistent with the elevated observation of hypoplasias of the crown enamel. The absence of dietary, biological and economical differences indicates that the population substrate during the Neolithic in Catalonia is the same and that the transition in the funerary rite is related to a substantial change only regarding to mortuary practices. Copyright © 2014 John Wiley & Sons, Ltd.
Papers: Neolithic by Diego Lopez Onaindia
Bulletin de la Société préhistorique française, 2020
Les sépultures à dalles néolithiques sont connues depuis le début du xx e siècle, tout particuliè... more Les sépultures à dalles néolithiques sont connues depuis le début du xx e siècle, tout particulièrement grâce au travail débuté par J. Vilaró et poursuivi par M. Cura, J. Castany et Ll. Guerrero. Cependant, elles ont reçu de la part des archéologues moins d'attention que d'autres structures funéraires (même si elles sont souvent mentionnées dans la littérature archéologique), ce qui est surprenant. En effet, les tombes découvertes sont nombreuses, ainsi que les parallèles avec d'autres manifestations néolithiques contemporaines ou proches dans le temps du sud de la France, du nord de l'Italie ou de la Suisse. Il s'est donc avéré nécessaire d'effectuer une série d'analyses pour améliorer nos connaissances à leur sujet. La faible visibilité de ces tombes (ou l'absence de visibilité), leur mauvais état de conservation, le manque de prospections et les dégradations dues aux remaniements des sols des zones agropastorales dans lesquels elles se trouvent, peuvent être les causes du nombre peu élevé de découvertes réalisées ces dernières décennies. L'objectif de cet article est de présenter les derniers résultats obtenus par notre équipe de chercheurs réunie autour de l'étude de ces tombes. Nous présenterons l'état de la question sur leur historiographie, ainsi que les caractéristiques qui les définissent, en partant des structures pour arriver aux personnes inhumées et au mobilier funéraire associé. Il est important d'insister sur l'existence de nouvelles datations radiocarbone et sur les analyses statistiques effectuées, car elles nous ont permis d'évaluer la distribution chronologique des tombes et leur durée d'utilisation. Jusqu'à la réa-lisation de ce programme de datation, la chronologie des sépultures à dalles était assez incertaine en raison du nombre restreint de dates, dont certaines obtenues à partir d'échantillons de longue durée de vie. Ces données ont servi de trait d'union pour établir des liens avec d'autres manifestations funéraires du néolithique d'Europe centrale et occidentale.
La parte descriptiva de este trabajo se basa en un resumen de los dos trabajos que Imma Guitart P... more La parte descriptiva de este trabajo se basa en un resumen de los dos trabajos que Imma Guitart Perarnau (1987, 1988)1 efectuó en relación a la necrópolis del Pla del Riu de les Marcetes:
- Un artículo presentado en Tribuna d’Arqueologia y publicado en 1987, con el título: «La necrópolis neolítica del Pla del Riu de Les Marcetes (Manresa, Bages)».
- Memòria d’excavacións de la necrópolis neolítica del Pla del Riu (Les Marcetes, Bages). Presentada en 1988 en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Direcció General del Patrimoni Cultura [En línea] <http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8440/qmem237_web.pdf?sequence=2> [Consulta: 11 de marzo de 2018].
Por ello, los lectores deben acudir a tales obras para consultar con mayor profundidad los detalles referidos a este yacimiento. En nuestro caso, haremos una descripción general de los enterramientos y de los materiales documentados como ajuar. El estudio antropológico realizado por el Dr. Lluis Guerrero (1988) se encuentra adjunto en la memoria anteriormente citada. En el marco del proyecto que estamos dirigiendo, El Pla del Riu de les Marcetes era uno de los yacimientos de obligado estudio por varios motivos: era una excavación relativamente reciente, había una buena documentación, gracias especialmente al hecho de existir una memoria de excavación, se habían realizado los análisis antropológicos y el material estaba bien conservado. Sin embargo, siendo para nosotros y otros investigadores un referente continuo en nuestras publicaciones (Gibaja 2003, 2004; Gibaja et al., 2010), era una de esas necrópolis prácticamente olvidadas. Tanto es así, que cuando requerimos al Museu de Manresa, y en concreto a su director Francesc Vila, el poder estudiar los materiales de esta necrópolis, su sorpresa fue enorme, puesto que desde su depósito en el Museu nadie había solicitado su consulta.
En este capítulo dedicado al Pla del Riu de les Marcetes queremos de alguna manera reivindicar su importancia en el marco de los contextos funerarios de este periodo. El grupo de investigadores que estuvimos trabajando los materiales de este yacimiento presentamos en las próximas páginas los resultados de nuestros estudios.
Arqueologia, Guerra Civil i memòria històrica by Diego Lopez Onaindia
VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya (Lleida, 29 de novembre-2 desembre 2018).
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de ... more El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de la memòria històrica i en la cultura de la pau mitjançant el Pla de fosses 2017-2018. En el marc d’aquest projecte, ha promogut, coordinat i finançat diverses actuacions arqueològiques en diferents localitzacions de la geografia catalana, amb l’objectiu de localitzar, exhumar, estudiar, analitzar i identificar els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un conjunt força representatiu de materials associats amb la indumentària dels soldats, tant de l’exèrcit republicà com del sublevat.
En aquest pòster es presenta una selecció d’aquests objectes, documentats en cinc de les intervencions del Pla de fosses: Tomba del soldat desconegut (Cassà de la Selva, Gironès), Sant Sebastià (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues)
La conservació d’aquestes peces és variable. D’una banda, alguns elements es troben en perfecte estat, sobretot els de cuir, entre els quals destaquen botes i cinturons, però també alguna peça de roba, com la gorra del soldat desconegut de Cassà de la Selva. D’altra banda, les restes de teixit han aparegut molt disgregades, i en molts casos és difícil determinar la peça de roba a la qual pertanyien.
També s’ha recuperat una quantitat ingent de botons, gafets i cremalleres que permeten fer-se una idea de com eren les camises, jaquetes i pantalons que portaven aquests soldats. Entre els botons destaca un cas singular: el conjunt de botons amb l’emblema dels Bombers de Barcelona recuperat a la intervenció de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès.
Juntament amb la indumentària s’han recuperat insígnies i plaques d’alumini amb el número d’identificació de soldat. En alguns casos aquestes s’han localitzat dins les butxaques, mentre que altres individus les portaven lligades al cinturó o penjades d’un cordill.
VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya (Lleida, 29 de novembre-2 desembre 2018).
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de ... more El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de la memòria històrica i en la cultura de la pau mitjançant el Pla de fosses 2017-2018. En el marc d’aquest projecte, ha promogut, coordinat i finançat diverses actuacions arqueològiques en diferents localitzacions de la geografia catalana, amb l’objectiu de localitzar, exhumar, estudiar, analitzar i identificar els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric.
En dues de les actuacions, s’han exhumat diversos soldats que van rebre atenció mèdica abans de morir. Es tracta de les fosses de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues), on s’han exhumat més de 250 individus. En ambdós casos l’exèrcit republicà hi havia instal·lat hospitals militars per atendre els soldats ferits al front.
L’excavació arqueològica d’aquestes fosses ha permès documentar nombroses evidències de tractaments mèdics i quirúrgics. D’una banda, s’han recuperat diverses fèrules de Kramer, fixacions utilitzades generalment per immobilitzar extremitats, així com també s’ha documentat l’ús de guix, restes d’embenatges i torniquets. D’altra banda, la troballa de tubs de drenatge de cautxú i gran quantitat de sutures, realitzades amb filferro, demostren que les operacions quirúrgiques també van ser freqüents.
L’amputació d’extremitats és habitual entre els individus inhumats a les fosses del Cementiri Vell del Soleràs. Aquestes es practiquen davant de fractures comminutes (fractures en molts fragments generalment conseqüència d’impactes de metralla). S’han documentat amputacions de dos tipus: algunes tenen un tall net, mentre que d’altres presenten un relleu més abrupte al voltant de la zona amputada. A Miravet, en canvi, davant d’aquest tipus de lesions era habitual immobilitzar l’extremitat amb una fèrula de Kramer.
VI Congrés d’Arqueologia Medieval i Moderna de Catalunya (Lleida, 29 de novembre-2 desembre 2018).
El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de ... more El Departament de Justícia de la Generalitat de Catalunya pretén contribuir en la recuperació de la memòria històrica i en la cultura de la pau mitjançant el Pla de fosses 2017-2018. En el marc d’aquest projecte, ha promogut, coordinat i finançat diverses actuacions arqueològiques en diferents localitzacions de la geografia catalana, amb l’objectiu de localitzar, exhumar, estudiar, analitzar i identificar els desapareguts durant la Guerra Civil i la dictadura franquista.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un gran nombre d’objectes personals dels soldats, tant del bàndol republicà com del bàndol rebel.
La tipologia d’aquests objectes és diversa: des de complements personals com anells, braçalets o medalles, fins a objectes d’ús quotidià com ara encenedors, coberts, llapis i plomes estilogràfiques?, una pinta, navalles i fulles d’afaitar o un rellotge de butxaca. També s’han recuperat llibretes, llibres i carteres, algunes amb monedes i bitllets.
Els objectes que es mostren en aquest pòster provenen de les intervencions arqueològiques dutes a terme a Sant Andreu (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). La selecció d’objectes que es presenta s’ha realitzat en funció de la seva tipologia i estat de conservació, de manera que es pretén mostrar un conjunt representatiu de la cultura material dels soldats durant la Guerra Civil espanyola.
Uploads
Papers by Diego Lopez Onaindia
Consuelo Rodriguez1, Clizia Murgia1, Diego López-Onaindia2, Francesca Biscu3, Ilenia Atzori4, Vittorio Mazzarello3, M. Eulàlia Subirà2.
1Unitat d’Antropologia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
2(Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural (GRAPAC). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
3 Dipartimento di Scienze Biomediche, Viale San Pietro 43/c, Sassari.
4Museum Studies, University of Leicester, Museum Studies Building, 19 University Road, Leicester LE1 7RF.
Keywords: teeth; taphonomy; paleopathology; Sardinia; anthropology.
The purpose of this study is to reconstruct the demographic and palaeopathological characteristics of individuals based on a sample of mandibular and maxillary dental remains, found both in situ and ex situ, from an archaeological excavation located in the North-Central Sardinia, dating between the ninth and second centuries B.C.
The analysed sample is constituted by 220 adult dentitions and 55 sub-adult dentitions, each of which has been identified and lateralized . The biological age-at-death was estimated through dental eruption patterns and performing an evaluation of root development in sub-adults, and examining dental wear in adults.
Metric and morphological dental analysis were performed, recording every epigenetic and pathological evidence so to provide a general framework for the local population and reconstruct the features of the odonto – stomatognathic functional system.
In addition, alterations due to contextual taphonomy, which might have influenced this sample completeness, were observed.
The analysis performed show a low incidence of dental diseases, usually due to poor hygiene, diet and genetic issues, metabolic disorders (few cases related to hypoplasia) and epigenetic issues. We also found some interesting dental wear patterns that do not seem to correspond to the diet-related affection because of their angles and positions.
Considering the odonto – stomatognathic system of this sample the overall framework shows a population in good health conditions. Moreover, the wear patterns indicate functional aspects of teeth, other than chewing food, in this sample.
Papers: Neolithic by Diego Lopez Onaindia
- Un artículo presentado en Tribuna d’Arqueologia y publicado en 1987, con el título: «La necrópolis neolítica del Pla del Riu de Les Marcetes (Manresa, Bages)».
- Memòria d’excavacións de la necrópolis neolítica del Pla del Riu (Les Marcetes, Bages). Presentada en 1988 en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Direcció General del Patrimoni Cultura [En línea] <http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8440/qmem237_web.pdf?sequence=2> [Consulta: 11 de marzo de 2018].
Por ello, los lectores deben acudir a tales obras para consultar con mayor profundidad los detalles referidos a este yacimiento. En nuestro caso, haremos una descripción general de los enterramientos y de los materiales documentados como ajuar. El estudio antropológico realizado por el Dr. Lluis Guerrero (1988) se encuentra adjunto en la memoria anteriormente citada. En el marco del proyecto que estamos dirigiendo, El Pla del Riu de les Marcetes era uno de los yacimientos de obligado estudio por varios motivos: era una excavación relativamente reciente, había una buena documentación, gracias especialmente al hecho de existir una memoria de excavación, se habían realizado los análisis antropológicos y el material estaba bien conservado. Sin embargo, siendo para nosotros y otros investigadores un referente continuo en nuestras publicaciones (Gibaja 2003, 2004; Gibaja et al., 2010), era una de esas necrópolis prácticamente olvidadas. Tanto es así, que cuando requerimos al Museu de Manresa, y en concreto a su director Francesc Vila, el poder estudiar los materiales de esta necrópolis, su sorpresa fue enorme, puesto que desde su depósito en el Museu nadie había solicitado su consulta.
En este capítulo dedicado al Pla del Riu de les Marcetes queremos de alguna manera reivindicar su importancia en el marco de los contextos funerarios de este periodo. El grupo de investigadores que estuvimos trabajando los materiales de este yacimiento presentamos en las próximas páginas los resultados de nuestros estudios.
Arqueologia, Guerra Civil i memòria històrica by Diego Lopez Onaindia
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un conjunt força representatiu de materials associats amb la indumentària dels soldats, tant de l’exèrcit republicà com del sublevat.
En aquest pòster es presenta una selecció d’aquests objectes, documentats en cinc de les intervencions del Pla de fosses: Tomba del soldat desconegut (Cassà de la Selva, Gironès), Sant Sebastià (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues)
La conservació d’aquestes peces és variable. D’una banda, alguns elements es troben en perfecte estat, sobretot els de cuir, entre els quals destaquen botes i cinturons, però també alguna peça de roba, com la gorra del soldat desconegut de Cassà de la Selva. D’altra banda, les restes de teixit han aparegut molt disgregades, i en molts casos és difícil determinar la peça de roba a la qual pertanyien.
També s’ha recuperat una quantitat ingent de botons, gafets i cremalleres que permeten fer-se una idea de com eren les camises, jaquetes i pantalons que portaven aquests soldats. Entre els botons destaca un cas singular: el conjunt de botons amb l’emblema dels Bombers de Barcelona recuperat a la intervenció de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès.
Juntament amb la indumentària s’han recuperat insígnies i plaques d’alumini amb el número d’identificació de soldat. En alguns casos aquestes s’han localitzat dins les butxaques, mentre que altres individus les portaven lligades al cinturó o penjades d’un cordill.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric.
En dues de les actuacions, s’han exhumat diversos soldats que van rebre atenció mèdica abans de morir. Es tracta de les fosses de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues), on s’han exhumat més de 250 individus. En ambdós casos l’exèrcit republicà hi havia instal·lat hospitals militars per atendre els soldats ferits al front.
L’excavació arqueològica d’aquestes fosses ha permès documentar nombroses evidències de tractaments mèdics i quirúrgics. D’una banda, s’han recuperat diverses fèrules de Kramer, fixacions utilitzades generalment per immobilitzar extremitats, així com també s’ha documentat l’ús de guix, restes d’embenatges i torniquets. D’altra banda, la troballa de tubs de drenatge de cautxú i gran quantitat de sutures, realitzades amb filferro, demostren que les operacions quirúrgiques també van ser freqüents.
L’amputació d’extremitats és habitual entre els individus inhumats a les fosses del Cementiri Vell del Soleràs. Aquestes es practiquen davant de fractures comminutes (fractures en molts fragments generalment conseqüència d’impactes de metralla). S’han documentat amputacions de dos tipus: algunes tenen un tall net, mentre que d’altres presenten un relleu més abrupte al voltant de la zona amputada. A Miravet, en canvi, davant d’aquest tipus de lesions era habitual immobilitzar l’extremitat amb una fèrula de Kramer.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un gran nombre d’objectes personals dels soldats, tant del bàndol republicà com del bàndol rebel.
La tipologia d’aquests objectes és diversa: des de complements personals com anells, braçalets o medalles, fins a objectes d’ús quotidià com ara encenedors, coberts, llapis i plomes estilogràfiques?, una pinta, navalles i fulles d’afaitar o un rellotge de butxaca. També s’han recuperat llibretes, llibres i carteres, algunes amb monedes i bitllets.
Els objectes que es mostren en aquest pòster provenen de les intervencions arqueològiques dutes a terme a Sant Andreu (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). La selecció d’objectes que es presenta s’ha realitzat en funció de la seva tipologia i estat de conservació, de manera que es pretén mostrar un conjunt representatiu de la cultura material dels soldats durant la Guerra Civil espanyola.
Consuelo Rodriguez1, Clizia Murgia1, Diego López-Onaindia2, Francesca Biscu3, Ilenia Atzori4, Vittorio Mazzarello3, M. Eulàlia Subirà2.
1Unitat d’Antropologia, Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
2(Grup de Recerca Aplicada al Patrimoni Cultural (GRAPAC). Universitat Autònoma de Barcelona (UAB).
3 Dipartimento di Scienze Biomediche, Viale San Pietro 43/c, Sassari.
4Museum Studies, University of Leicester, Museum Studies Building, 19 University Road, Leicester LE1 7RF.
Keywords: teeth; taphonomy; paleopathology; Sardinia; anthropology.
The purpose of this study is to reconstruct the demographic and palaeopathological characteristics of individuals based on a sample of mandibular and maxillary dental remains, found both in situ and ex situ, from an archaeological excavation located in the North-Central Sardinia, dating between the ninth and second centuries B.C.
The analysed sample is constituted by 220 adult dentitions and 55 sub-adult dentitions, each of which has been identified and lateralized . The biological age-at-death was estimated through dental eruption patterns and performing an evaluation of root development in sub-adults, and examining dental wear in adults.
Metric and morphological dental analysis were performed, recording every epigenetic and pathological evidence so to provide a general framework for the local population and reconstruct the features of the odonto – stomatognathic functional system.
In addition, alterations due to contextual taphonomy, which might have influenced this sample completeness, were observed.
The analysis performed show a low incidence of dental diseases, usually due to poor hygiene, diet and genetic issues, metabolic disorders (few cases related to hypoplasia) and epigenetic issues. We also found some interesting dental wear patterns that do not seem to correspond to the diet-related affection because of their angles and positions.
Considering the odonto – stomatognathic system of this sample the overall framework shows a population in good health conditions. Moreover, the wear patterns indicate functional aspects of teeth, other than chewing food, in this sample.
- Un artículo presentado en Tribuna d’Arqueologia y publicado en 1987, con el título: «La necrópolis neolítica del Pla del Riu de Les Marcetes (Manresa, Bages)».
- Memòria d’excavacións de la necrópolis neolítica del Pla del Riu (Les Marcetes, Bages). Presentada en 1988 en el Departament de Cultura i Mitjans de Comunicació de la Direcció General del Patrimoni Cultura [En línea] <http://calaix.gencat.cat/bitstream/handle/10687/8440/qmem237_web.pdf?sequence=2> [Consulta: 11 de marzo de 2018].
Por ello, los lectores deben acudir a tales obras para consultar con mayor profundidad los detalles referidos a este yacimiento. En nuestro caso, haremos una descripción general de los enterramientos y de los materiales documentados como ajuar. El estudio antropológico realizado por el Dr. Lluis Guerrero (1988) se encuentra adjunto en la memoria anteriormente citada. En el marco del proyecto que estamos dirigiendo, El Pla del Riu de les Marcetes era uno de los yacimientos de obligado estudio por varios motivos: era una excavación relativamente reciente, había una buena documentación, gracias especialmente al hecho de existir una memoria de excavación, se habían realizado los análisis antropológicos y el material estaba bien conservado. Sin embargo, siendo para nosotros y otros investigadores un referente continuo en nuestras publicaciones (Gibaja 2003, 2004; Gibaja et al., 2010), era una de esas necrópolis prácticamente olvidadas. Tanto es así, que cuando requerimos al Museu de Manresa, y en concreto a su director Francesc Vila, el poder estudiar los materiales de esta necrópolis, su sorpresa fue enorme, puesto que desde su depósito en el Museu nadie había solicitado su consulta.
En este capítulo dedicado al Pla del Riu de les Marcetes queremos de alguna manera reivindicar su importancia en el marco de los contextos funerarios de este periodo. El grupo de investigadores que estuvimos trabajando los materiales de este yacimiento presentamos en las próximas páginas los resultados de nuestros estudios.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un conjunt força representatiu de materials associats amb la indumentària dels soldats, tant de l’exèrcit republicà com del sublevat.
En aquest pòster es presenta una selecció d’aquests objectes, documentats en cinc de les intervencions del Pla de fosses: Tomba del soldat desconegut (Cassà de la Selva, Gironès), Sant Sebastià (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell (el Soleràs, Garrigues)
La conservació d’aquestes peces és variable. D’una banda, alguns elements es troben en perfecte estat, sobretot els de cuir, entre els quals destaquen botes i cinturons, però també alguna peça de roba, com la gorra del soldat desconegut de Cassà de la Selva. D’altra banda, les restes de teixit han aparegut molt disgregades, i en molts casos és difícil determinar la peça de roba a la qual pertanyien.
També s’ha recuperat una quantitat ingent de botons, gafets i cremalleres que permeten fer-se una idea de com eren les camises, jaquetes i pantalons que portaven aquests soldats. Entre els botons destaca un cas singular: el conjunt de botons amb l’emblema dels Bombers de Barcelona recuperat a la intervenció de Sant Sebastià de Prats de Lluçanès.
Juntament amb la indumentària s’han recuperat insígnies i plaques d’alumini amb el número d’identificació de soldat. En alguns casos aquestes s’han localitzat dins les butxaques, mentre que altres individus les portaven lligades al cinturó o penjades d’un cordill.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric.
En dues de les actuacions, s’han exhumat diversos soldats que van rebre atenció mèdica abans de morir. Es tracta de les fosses de Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i del Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues), on s’han exhumat més de 250 individus. En ambdós casos l’exèrcit republicà hi havia instal·lat hospitals militars per atendre els soldats ferits al front.
L’excavació arqueològica d’aquestes fosses ha permès documentar nombroses evidències de tractaments mèdics i quirúrgics. D’una banda, s’han recuperat diverses fèrules de Kramer, fixacions utilitzades generalment per immobilitzar extremitats, així com també s’ha documentat l’ús de guix, restes d’embenatges i torniquets. D’altra banda, la troballa de tubs de drenatge de cautxú i gran quantitat de sutures, realitzades amb filferro, demostren que les operacions quirúrgiques també van ser freqüents.
L’amputació d’extremitats és habitual entre els individus inhumats a les fosses del Cementiri Vell del Soleràs. Aquestes es practiquen davant de fractures comminutes (fractures en molts fragments generalment conseqüència d’impactes de metralla). S’han documentat amputacions de dos tipus: algunes tenen un tall net, mentre que d’altres presenten un relleu més abrupte al voltant de la zona amputada. A Miravet, en canvi, davant d’aquest tipus de lesions era habitual immobilitzar l’extremitat amb una fèrula de Kramer.
Les intervencions dutes a terme en el context del Pla de fosses han permès documentar una gran quantitat d’objectes i materials vinculats a aquest context històric. Fins el moment s’han exhumat més de 250 individus, fet que ha permès recuperar un gran nombre d’objectes personals dels soldats, tant del bàndol republicà com del bàndol rebel.
La tipologia d’aquests objectes és diversa: des de complements personals com anells, braçalets o medalles, fins a objectes d’ús quotidià com ara encenedors, coberts, llapis i plomes estilogràfiques?, una pinta, navalles i fulles d’afaitar o un rellotge de butxaca. També s’han recuperat llibretes, llibres i carteres, algunes amb monedes i bitllets.
Els objectes que es mostren en aquest pòster provenen de les intervencions arqueològiques dutes a terme a Sant Andreu (Prats de Lluçanès, Osona), Prenafeites (Miravet, Ribera d’Ebre) i el Cementiri Vell del Soleràs (Garrigues). La selecció d’objectes que es presenta s’ha realitzat en funció de la seva tipologia i estat de conservació, de manera que es pretén mostrar un conjunt representatiu de la cultura material dels soldats durant la Guerra Civil espanyola.